A la dècada de 1930 el bisbat d’Urgell va voler portar els frescos romànics de l’església de Santa Coloma a Barcelona perquè s’exposessin a un museu. La Guerra Civil espanyola va esclatar i el pla es va truncar. Les obres van acabar a Alemanya i van formar part del fons artístic del Tercer Reich. Caldria esperar el 2007 perquè els frescos tornessin a casa, tot i que quedarien dins d’un magatzem del departament de Patrimoni. Una dècada després sembla que el conjunt tornarà a estar a l’abast dels andorrans. 

El Govern va adjudicar ahir els treballs de construcció de la sala d’exposicions a Santa Coloma que els haurà d’acollir. El ministre Portaveu, Jordi Cinca, va qualificar el fet «d’emblemàtic» i es va mostrar molt satisfet de què es pugui «posar en valor l’obra romànica després de la inversió del Govern per adquirir-los. Són una peça angular del romànic». A les pintures hi ha representat un pantocràtor, que estava situat originalment a l’absis central de l’església de Santa Coloma, un col·legi apostòlic constituït per sis deixebles, dos frisos, i una anunciació.

L’empresa Locup es farà càrrec de la construcció per un import de 672.829 euros. Ahir va rebre l’encàrrec de fer realitat el projecte de l’arquitecte Jordi Batlle, guanyador del concurs d’idees. 
L’edifici es construirà en una parcel·la situada entre l’avinguda d’Enclar i el carrer Verge del Remei, cedida pel Comú d’Andorra la Vella al Govern, i que es troba a uns 100 metres de l’església de Santa Coloma, l’emplaçament original de les pintures. 

Aquesta proximitat va ser destacada pel ministre Cinca, que va recordar que «l’Església es podrà veure des de la sala d’exposicions», en un intent d’aproximar el màxim possible l’experiència de visualització a l’absis colomenc. 

Jordi Batlle, l’arquitecte guanyador, va destacar, durant la recollida de premis del concurs d’idees, la singularitat i funcionalitat de la nova construcció, així com la seva voluntat d’establir un diàleg amb l’església de Santa Coloma. El projecte preveu un total de superfície de construcció de 251 metres quadrats. 

Paral·lelament, els frescos es podran veure sobre les parets que els van acollir originàriament a través d’una projecció d’imatges anomenada mapping. La suma de les dues experiències, la virtual sobre la pedra de l’església i la real en un espai adaptat per a la conservació idònia de les obres d’art, permetrà completar l’experiència de locals i visitants interessats en el que es considera una de les peces cabdals del romànic pirinenc.