Solució: Una bossa de plàstic. Concretament, una de lleugera, de les de menys de 50 micres (una micra és igual a una mil·lèssima part d’un mil·límetre de gruix). Es fabriquen en minuts, s’estima que tenen una vida útil de minuts i necessiten 500 anys per desaparèixer del planeta. 

La directiva europea 720 de l’any 2015, en la qual s’inspiren les mesures que Andorra va començar a aplicar ahir, detalla una sèrie de punts per fer front a la ingent producció i ús d’aquests elements quotidians i, aparentment, inofensius. Europa vol assegurar que, a partir de 2019, no s’ofereixin gratuïtament. 

Els veïns

A Espanya, a partir, de l’any vinent serà absolutament obligatori pagar les bosses amb entre dos i 10 cèntims d’euro. Però el 2020 estarà prohibit vendre-les als establiments, és a dir, caldrà portar bosses de casa i, sobretot, utilitzar-les d’altres materials. 

Les bosses de menys de 50 micres estan prohibides a França des de 2016 i a Andorra, des d’ahir

Es calcula que els espanyols utilitzen 120 bosses de plàstic per persona i any, una xifra que la Unió Europea exigeix que es redueixi fins a un màxim de 90 per càpita l’any 2020. 
Al vessant nord dels Pirineus, França està desenvolupant una posició més compromesa amb la reducció de l’ús del plàstic, i no només el de les bosses. El sac de menys de 50 micres que estan prohibits a Andorra des d’ahir, no es troben als establiments francesos des del juliol de 2016. Des de principis d’aquest any, les bosses fines per a fruita, que al Principat estan exemptes de la normativa, han de ser obligatòriament de materials compostables a França, com la fècula de patata. Per últim, els gals volen acabar amb plats i gots de plàstic l’any 2020.