La problemàtica amb els apartaments turístics il·legals que s’anuncien en plataformes en línia com pot ser Airbnb és evident. Malgrat que el Govern fa anys que intenta posar-hi fre, els anuncis amb pisos que no disposen dels permisos pertinents es mantenen. En aquest sentit, i després d’aprovar la Llei d’allotjaments turístics, l’Executiu mira de trobar la col·laboració de la plataforma per capgirar la situació. «Estem en fase que intentin col·laborar al màxim amb nosaltres», va explicar el ministre de Turisme, Francesc Camp, si bé va deixar clar que «si hem d’arribar a l’extrem de sancionar perquè accepten apartaments que no estan registrats, ho farem».

La idea del Govern, doncs, passaria per poder aconseguir una situació similar a la que ha assolit l’ajuntament de Barcelona: Airbnb ha posat en marxa aquesta setmana una eina (de moment exclusiva per a la capital catalana) que inclou canvis en el sistema de registre, com per exemple, que l’amfitrió haurà d’autoritzar la cessió de dades a l’administració o que també hauran d’introduir el codi que correspon al seu immoble com a habitatge d’ús turístic. «Hem parlat amb Airbnb i també hem de parlar amb altres plataformes en línia perquè dins les seves webs només permetin el registre dels que tenen els apartaments registrats. El que els demanem és que posin un número de registre», va detallar a EL PERIÒDIC. De fet, els responsables de Turisme van visitar Barcelona per conèixer la tasca que han fet en aquest sentit. Amb tot Camp va admetre que «estem en converses però no és fàcil que a la primera et diguin que sí». La voluntat és aconseguir una «relació fluida», però els resultats s’hauran de veure durant els pròxims mesos.

Tasca  

Les converses amb les plataformes de lloguer de pisos i habitacions en línia es tenen de manera paral·lela a la resta d’accions que es desenvolupen des de Turisme. «Durant aquest any anirem rebent els registres dels apartaments. A partir d’aquí és quan veurem els que no estan inscrits i començarem a fer inspeccions importants per veure per què no estan registrats. Al mateix temps es repetirà el rastreig que ja es va fer fa tres o quatre anys per veure quants pisos il·legals s’anuncien en webs.

Cal tenir present que les converses amb Airbnb venen de lluny i ja a finals de l’any passat el Govern havia fet contactes amb ells. De fet, en aquell moment el mateix ministre es mostrava convençut que en el termini d’un any es veuria un canvi important pel que fa a la millora de la inspecció i detecció d’apartaments il·legals, i també una millora de l’oferta fruit dels requisits fixats per la nova llei.

Amb tot Camp considera que al Principat la problemàtica no és tan greu com per exemple a Barcelona. Així va indicar que dels més de 2.300 apartaments turístics que té el país «uns 300 o 400 són els que estan en aquestes plataformes». Així va detallar que «durant molts anys, quan no hi havia plataformes, hi havia molts apartaments que ja estaven al mercat i les mateixes empreses d’Andorra que els gestionen tenien relació directa amb els operadors turístics internacionals. Per això, molt sovint, ja no s’ha passat per l’intermediari de la plataforma en línia».

Això no obstant, va admetre que «cada vegada es posen més pisos a Airbnb o HomeAway o a altres plataformes d’aquest tipus. Però no és la majoria com pot ser en altres destinacions». 

Andorra disposa de 46.590 places d’allotjament repartides en 363 establiments 

La capacitat d’allotjament d’Andorra és de 46.590 places en 63 establiments, segons les dades facilitades pel departament d’Estadística del Govern. El nombre d’allotjaments turístics, de la modalitat hotelera (inclou hotels, aparthotels, hostals, residències i pensions) i apartaments turístics, classificats del 2017 se situa en 235 i el nombre de llits és de 33.099. D’aquests 235, 171 són hotels, 20 aparthotels, 11 hostals o residències, 6 pensions i 27 apartaments turístics. La dada sobre el nombre total de llits resulta de sumar les capacitats que cada establiment ha declarat omplint el full de serveis i de preus.

Per altra banda, també hi ha classificats 128 altres allotjaments turístics, entre els quals destaquen les 73 empreses d’explotació d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), que representen 2.372 habitatges d’ús turístic (HUT) i un total d’11.966 llits, així com 28 refugis de muntanya, 8 càmpings, 1 zona d’acampada, 1 casa de colònies, 2 albergs, 7 xalets turístics i 8 allotjaments rurals.

La parròquia amb més hotels i allotjaments turístics és Encamp, amb 51, cosa que suposa un 22% del total, mentre que la que en té menys és Sant Julià de Lòria amb 8. En canvi, la que ofereix més llits és Canillo amb 6.865 i la que menys Sant Julià de Lòria amb 735. La parròquia laurediana ha vist com ha disminuït considerablement la seva capacitat hotelera ja que l’any 2013 disposava de 1.177 places. Pel que fa a la categoria dels hotels i allotjaments turístics, predominen els de tres estrelles (79) mentre que de 5, el màxim, n’hi ha 9. Hi ha hagut un petit augment de places en relació a l’any 2016 ja que s’ha passat de les 32.963 a les 33.095.