«Catalunya i Andorra podrien fer una campanya perquè la gent vingui al Principat i vegi que és un país on la llengua oficial és el català, que es parla i que, per tant, té un paper a reivindicar en la història de Fabra», va suggerir el comissari de l’Any Fabra designat per la Generalitat de Catalunya, Jordi Ginebra, durant la inauguració d’una escenografia sobre el mestre de les lletres que inclou, en primícia, la reproducció íntegra i fidedigne del testament de Fabra que es conserva a la Cambra de notaris d’Andorra. «Fabra no és un regal de Barcelona a la cultura catalana, ell pertany a més d’un país», va incidir Ginebra.

L’escenografia inclou, en primícia, una reproducció íntegra del testament de Fabra

Abans, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, havia parlat de possibilitats per cedir l’escenografia  o una còpia més enllà de la frontera del Runer perquè fos inclosa en el seguit de propostes itinerants que s’organitzen a Catalunya amb motiu de l’Any Fabra, que assenyala 150è naixement del lingüista i el centenari de la publicació del Diccionari de la Llengua Catalana. 

Però Ginebra veu en el fet que el testament estigui a Andorra, no només un testimoni de la història sinó una circumstància que pot convidar a pensar en «l’exemple d’actitud sociolingüística de Fabra, no només una persona que va codificar el català». Encara que en els darrers mesos,  va recordar, «Fabra ha adquirit un valor polític que en principi no tenia quan es va plantejar l’any d’homenatge», en especial per la seva resistència que Ginebra va exemplificar en l’obstinació per deixar escrit el testament en català, una cosa que només va ser possible a Andorra. 

La inauguració de la discreta escenografia d’uns cinc metres quadrats i situada a l’Edifici Administratiu del Govern d’Andorra va aixecar més expectativa que les propostes precedents. 
A banda de nombroses autoritats del Govern i representants del Consell General, també hi va ser present el col·leccionista andorrà que ha cedit una primera i una segona edició del Diccionari de Fabra. La primera, amb notes manuscrites del mestre en els marges que es van incloure en les edicions posteriors.