Una afectada d’anorèxia i bulímia del país ha creat un grup de Facebook que vol ser punt de trobada per a altres malalts i a més, si es pot, esdevenir una associació per oferir informació tant als afectats com als familiars o amics. Una de les primeres reclamacions és poder disposar de cobertura de la CASS per a les visites als psicòlegs, a més que es creés una unitat especialitzada en els trastorns alimentaris perquè es considera que el servei de Salut Mental no està prou preparat.

La impulsora del projecte, Yolanda Valdivia, considera que encara «hi ha molts tabús» al voltant d’aquestes malalties i que al país la majoria s’amaguen. «Jo vaig pensar que era l’única», recorda. En aquest sentit destaca que «en casos d’anorèxia i bulímia necessites un psicòleg sí o sí» i, per tant, això pot representar una despesa molt important per al pacient i la seva família. «Jo tinc la sort que ho puc pagar, però 50 o 60 euros cada setmana o cada quinze dies són diners. Però no en pots prescindir, ho has de fer!», reivindica.

Així, malgrat que en el marc de la reforma sanitària s’està parlant d’incloure els psicòlegs a la cartera de serveis de la CASS, Valdivia remarca que «nosaltres ho necessitem ara. És un servei bàsic perquè l’anorèxia o la bulímia són trastorns psicològics».

Salut Mental 

De la mateixa manera explica que el servei de Salut Mental «no està preparat» per tractar aquest tipus de pacients. «Jo hi vaig estar ingressada i era la única amb aquesta malaltia», recorda. Un temps després va ingressar en un centre a Barcelona, «però el cost pot ser de 500 euros a la setmana que tampoc ho cobreix la CASS ni l’assegurança complementària que tinc», afegeix. És per això que demanen que hi pugui haver un servei especialitzat al Principat. «No per a mi sola, perquè estic convençuda que hi ha molta més gent amb el mateix problema».

Suport  

A través del grup que ha creat al Facebook diu que vol «advertir als pares dels senyals que poden indicar la presència d’un trastorn alimentari» i donar informació «tant a noies com a nois, perquè la malaltia també la pateixen els nois». 
Yolanda Valdivia a més, els pot parlar de la seva experiència. Té 36 anys i en fa 10 que lluita contra l’anorèxia i la bulímia. Tot va començar en voler-se aprimar pels comentaris que havia d’escoltar pel seu físic. «Jo abans pesava 130 quilos i era feliç. Ara en peso 65 i no ho soc», detalla, recordant que «vaig deixar de menjar pels comentaris de la gent». Per això remarca que «tots hauríem de ser més persones. Cadascú és com és i hem d’aprendre a conviure amb el nostre cos. Ens hem d’acceptar tal com som».

«No estic curada, és molt difícil, però el que tinc clar és que si n’hi ha altres que se’n surten, jo també puc fer-ho i els altres també». Ella defineix la malaltia com «una motxilla plena de pedres i que la portes posada tot el dia, a casa i a la feina», amb tot, es considera «forta» i assegura que «lluito» per tirar endavant. I és que reconeix que una de les conseqüències que pateixen els malalts és «l’aïllament». Per això considera important poder muntar una associació i poder parlar del tema.