El cas de les memòries sobre intervencions en jaciments arqueològics del país que no estan a disposició del públic o que ,simplement, no existeixen ha arribat finalment a la Batllia. Diversos professionals del país han denunciat públicament durant els darrers vuit anys la impossibilitat d’accedir a aquests informes tècnics que, segons el reglament d’activitats arqueològiques i paleontològiques del 2010, que complementa la llei de Patrimoni de 2003 han d’estar enllestits en un termini de 18 mesos després de la finalització de les feines i han de ser de consulta pública. 
Les queixes sobre aquesta situació i les reiterades sol·licituds al Govern per revertir-la han estat protagonitzades, sobretot, per l’arqueòleg Gerard Remolins, qui ara demanda el Ministeri de Cultura per haver «desestimat per via de silenci administratiu la sol·licitud presentada el 16 de febrer de 2018», segons va publicar ahir el BOPA, després que el batlle l’admetés a tràmit. L’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra constituïda l’any passat i de la qual Remolins en forma part també ha denunciat la situació públicament i ha demanat en reiterades ocasions al Govern que adrecés la situació. 

Remolins: «No hi ha hagut un progrés en els últims vuit anys. És natural que sigui un batlle qui valori què està passant amb objectivitat»

A banda de l’obligatorietat de publicació de les memòries, claus per a la difusió del coneixement científic i per fonamentar posteriors campanyes arqueològiques, Remolins també va recordar que hi ha altres punts del reglament que s’estan incomplint com ara la impossibilitat d’entregar la direcció d’una intervenció als professionals que no hagin completat a temps els informes. El Govern ha justificat parcialment la situació en diverses ocasions adduint a l’acumulació de feina i indicant que s’avançava positivament vers els objectius. 

Evolució «natural» 

Remolins va considerar ahir que l’admissió a tràmit de la demanda «és un procés, malauradament, natural que segueixen les coses quan s’enquisten o quan no tenen alternativa». L’arqueòleg va reiterar que sempre s’ha trobat «amb negatives» a les seves sol·licituds i tampoc ha vist que en els últims vuit anys hi hagi hagut una «evolució o un progrés per accedir a les memòries». «És natural que sigui un batlle qui valori què està passant [...] amb objectivitat», va considerar abans de lamentar una certa personalització del problema en la seva figura per part dels responsables de Cultura: «ningú està mirant el que hi ha sobre la taula, que és el problema tècnic».

Remolins: «Cada vegada que he demanat un llistat d’intervencions, canvia i hi ha algunes que apareixen i desapareixen»

Sense llistat

El demandant va recordar que, a més, és difícil saber quantes memòries falten perquè «cada vegada que he demanat un llistat d’intervencions arqueològiques, aquest ha canviat i no és que augmenti, que seria lògic, sinó que hi ha algunes que desapareixen i apareixen unes altres». 

Demanda individual

Tot i que els fets sobre el silenci administratiu als quals es refereix la demanda deriven d’una sol·licitud de l’Associació d’Arqueòlegs i Historiadors, Remolins ha portat el cas a la justícia a títol personal. «Sóc conscient que el procés l’empenyo jo i que no vull esperar que la resta del món faci un pas endavant. Tenim reunió amb l’associació pròximament i està informada  que jo faria aquest pas. Si decideixen sumar-se com a associació, molt bé; o si és a títol individual, també, perquè la gent s’hi pot sumar», va explicar. Però tot i això va reconèixer: «Hauria estat interessant que ho fes l’associació però en cap moment he volgut posar en un compromís ni l’entitat ni els seus membres. L’associació és independent, ha de seguir el seu camí». 

Amenaça de sanció

Respecte del sonat capítol estiuenc protagonitzat per una carta de la directora de Cultura, Montserrat Planelles, a l’arqueòleg en la qual l’amenaçava de sanció per haver geolocalitzat el Roc de les Bruixes, Remolins va indicar que no ha rebut cap amonestació. A més, va explicar que es va reunir amb el cap de Govern, Toni Martí, i la ministra de Cultura, Olga Gelabert, perquè li expliquessin què havia fet malament i per «discutir» la seva responsabilitat en la suposada infracció que mai va quedar provada. Preguntat per la possibilitat que la sanció es reactivi com a reacció a la demanda presentada, Remolins va indicar que «em sabria molt de greu perquè es veuria que l’administració no és un mecanisme independent, sinó que hi ha persones al darrere que es dediquen a perseguir».