L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell ultima durant aquestes setmanes el protocol per fer front al dol perinatal, és a dir, el període posterior a la «mort que té lloc dins de l’úter quan el nadó ja és viable, a partir de les 22-23 setmanes o si té més de 500 grams, o durant les primeres 24 hores de vida» i sense que s’hagués detectat cap indici de perill per a la vida del fetus, va explicar la llevadora referent de l’hospital, Cristina Pérez. Encara que els pediatres, ginecòlegs i llevadores que tracten amb aquests casos ja segueixen una sèrie d’accions d’acompanyament a les dones que passen per aquesta situació, ara i a iniciativa d’una de les 16 llevadores de l’equip del SAAS, estan enllestint un protocol escrit per fer front a aquests casos: «Recull el que ja fem però el volem implementar perquè tothom ho tingui clar», va assegurar Pérez. 

Cristina Pérez: «El dol perinatal és el seguiment que fem a la mare des del moment que la captem i l’informem que el fetus que porta no té vida»

Xifres

El últim còmput de dades sobre morts perinatals durant aquest any que va fer l’Hospital data del setembre i fins a aquell moment hi havia hagut tres casos de mort perinatal a Andorra. «Això passa encara que no se’n parli mai i la taxa [d’incidència] que tenim a Andorra és la normal», va indicar Pérez, encara que va admetre que tot i que els casos al país són pocs, «per a qui li toca és un cop duríssim». 
Per al professional sanitari també és una situació complicada: «Quan parlem de la nostra professió, sembla que tot sigui maco i quan enfrontem una mort perinatal tothom s’altera perquè presenciem el desgast emocional de la parella», va explicar des del punt de vista de les llevadores.

Accions planificades

El protocol que ja apliquen les llevadores del SAAS i que s’està enllestint aquestes setmanes comença en el moment que «captem la mare i se l’informa que el fetus que porta no té vida». El document recollirà com ha de ser el pas de la dona per l’Hospital, a la qual «mai se l’ingressa a la unitat maternoinfantil, són gestants que passen directament a la sala de parts i un cop han tingut el nadó, es deixa els pares tranquils amb el seu nadó tant temps com calgui perquè s’acomiadin. Després, les mares s’ingressen a atres unitats diferents de la maternoinfantil, normalment la de curta estada que està més pròxima i convé més per a la llevadora que s’hi ha de desplaçar però pot ser a qualsevol altra», va informar la llevadora referent. Amb el canvi d’unitat d’ingrés s’intenta reduir el patiment psicològic de les parelles. Amb aquest objectiu, Pèrez també va indicar que «s’intenta donar l’alta el més aviat possible, encara que se li han de fer els mateixos controls que qualsevol dona que hagi tingut un nadó però en menys de 24 hores ja són a casa». 

«Se’ls dona una medicació perquè no pugi la llet materna i oxitocina perquè l’úter retorni molt ràpid al lloc i quan surten de l’hospital ja tenen una cita concertada amb el psicòleg», va detallar Pérez. A més, la dona rep tres visites al domicili abans de derivar-la a l’atenció primària, que acabarà de completar tot el seguiment. 

Burocràcia

D’altra banda, el protocol d’acompanyament al dol perinatal va més enllà que la part únicament de salut i també contempla «la derivació als professionals de Treball Social si detectem que estan massa afectats per gestionar tota la burocràcia referent a la funerària i altres tràmits. 

Autòpsia

En els casos de mort perinatal, els professionals encoratgen els pares a fer les autòpsies dels nadons «per saber exactament quina és la causa de la mort de cara a un futur embaràs [...], ja que moltes vegades la causa és desconeguda i no hi ha cap signe clínic al treure el nadó que et doni la resposta», va explicar la llevadora referent. 

Cristina Pérez: «Això [la mort perinatal] passa encara que no se’n parli mai i la taxa [d’incidència] que tenim a Andorra és la normal»

«Fem pinya» a la recerca de les millors pràctiques

Cristina Pérez, la llevadora referent de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, va destacar l’esforç conjunt de tot el personal sanitari que intervé en els casos de mort perinatal a l’hora d’esforçar-se per implementar les millors pràctiques. «Fem més pinya i fem més equip amb pediatres i ginecòlegs perquè una mare que perd un bebè intrauter o durant les primeres 24 hores de vida, ens afecta a tots», va explicar com a preàmbul al treball de recerca que estan desenvolupant al SAAS per enllestir aquest protocol. «Investiguem altres maneres de fer de diferents llocs, l’Hospital té molts convenis amb diversos centres i és veritat que això ens està ampliant molt les vies d’accés d’informació», va assegurar Pérez, qui va destacar el conveni en matèria de pediatria amb l’Hospital Sant Joan de Déu, alhora que el conveni de caire més genèric que té el SAAS amb l’Hospital Clínic i que, segons la llevadora referent, els dona «via directa per apuntar-se a cursos i videoconferències o per accedir a documentació com si treballéssim allà». Precisament aquesta interconnexió entre centres està sent clau a l’hora d’implementar les bones pràctiques d’acompanyament del dol perinatal. Però les llevadores del SAAS no només s’estan fixant en Catalunya, sinó també en les dades de França i les seves maneres de fer, amb l’objectiu d’arribar al millor protocol possible.