PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Parlar català ajuda a fer amics

Una vintena de catalanoparlants i nouvinguts participen en un programa per practicar la llengua

Per Victoria Gómez

Estudiants al centre d’autoaprenentatge del català d’Escaldes.
Estudiants al centre d’autoaprenentatge del català d’Escaldes. | ANA

El català és la llengua oficial d’Andorra, però molts estrangers quan arriben per primera vegada al país asseguren que és molt difícil aprendre-la. «Al principi, em sorprenia molt que als comerços i al carrer tothom se’m dirigís en castellà», recorda l’Angie, originària de Bèlgica, i que fa quatre anys que viu al Principat. Els seus pares són uns enamorats d’Andorra i des de fa gairebé una dècada regenten un petit negoci a la Massana. L’Angie els ajuda en el seu temps lliure i com no té moltes oportunitats de practicar el català, va decidir apuntar-se als cursos gratuïts del Govern. Allà, on aprén les normes bàsiques d’ortografia i gramàtica, va descobrir el programa de voluntariat de parelles lingüístiques i va decidir apuntar-se. Aquesta és una activitat no acadèmica que consisteix en unir persones catalanoparlants amb altres estrangeres que volen reforçar el seu aprenentatge d’una manera distesa i quotidiana. La teoria diu que la parella s’ha de reunir, com a mínim, durant 10 setmanes per parlar català una hora cada setmana. La pràctica demostra que del voluntariat es passa a l’amistat i que allò que va començar com una activitat altruista però obligatòria acaba sent una constant de trobades per pur plaer. 

Aquest va ser el cas de l’Angie i la seva parella lingüística, la Marta. «El català és una llengua molt bonica i per a mi és un orgull ensenyar-la, encara que no sigui una professional», diu orgullosa aquesta andorrana, alhora que convida tothom a unir-se a la causa. «És una experiència molt positiva que aporta a parts iguals a les dues bandes, perquè quan acabem de practicar català, comencem amb l’anglès», explica. 

 

Falten voluntaris

A més, el Servei de Política Lingüística organitza altres activitats culturals que ofereixen als nouvinguts la possibilitat d’integrar-se al país i tenir una visió més àmplia de què és el Principat. «Em va encantar el Museu Casa d’Areny- Plandolit. Si no hagués estat pels cursos de català, probablement no l’hauria visitada mai», admet l’Angie. 

Però no tot és tan ideal com sembla: també hi ha inconvenients. «Només tinc una queixa d’Andorra: la gent és molt tancada!», i això, assegura l’Angie, no l’ajuda a practicar el català. Així i tot, recomana l’experiència i demana a les autoritats que promocionin més el voluntariat, ja que en la seva opinió el programa no és prou conegut i, per tant, no té la repercussió que realment mereix. En aquest sentit, la Marta considera que no és fàcil animar els catalanoparlants a formar part del programa, malgrat que, «precisament per a nosaltres, no suposa cap dificultat». Qui vulgui ser membre, només s’ha d’inscriure en el formulari pertinent a través del web del Ministeri de Cultura. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT