La Unió Sindical d’Andorra (USdA), aprofitant l’anunci del cap de Govern, Toni Martí, d’un paquet de mesures urgents en l’àmbit social que han d’afavorir sobretot la classe mitjana, reclama a l’Executiu que «rectifiqui les polítiques socials que ha imposat els últims vuit anys» i que tingui en compte les demandes que el sindicat ha fet en reiterades ocasions i que fins ara no havien rebut resposta, com pot ser l’establiment per llei de la tretzena paga. A més, es vol que les mesures que s’hagin d’aplicar es «consensuïn» per evitar «la fase d’imposició dels últims vuit anys».

Mitjançant un comunicat, es recorda que «ja vam demanar l’augment de salaris i pensions en un 2,5% per any, el que faria un 10% per legislatura», petició a la qual Govern «ens va contestar que ja tenia intencions d’augmentar el salari mínim interprofessional». Des del sindicat es constata que «uns parlem de naps i els altres contesten amb cols».

Paga extra 

Igualment, també es recorda que s’ha reclamat que s’estableixi per llei l’obligatorietat de la tretzena paga, «que no és el que es va fer amb els funcionaris, on es va agafar el sou i es va dividir per 13 pagues i no és el mateix d’un bon tros». El col·lectiu liderat per Gabriel Ubach també vol que els treballadors del sector privat tinguin dos dies de festa obligatoris a la setmana, ja que remarquen si es fan vuit hores durant cinc dies, ja es compleix amb les 40 hores setmanals; que s’aboleixi l’acomiadament lliure o que s’incrementi la cotització de les empreses a la CASS, ja que «no arriben ni al 50% de la mitjana del que paguen les empreses a Europa».

En el comunicat també exposen que van demanar l’equiparació de les pensions mínimes al salari mínim interprofessional i «encara esperem resposta», igual que les demandes de la Federació de la Gent Gran o la petició per despenalitzar l’avortament de les associacions feministes.

Tampoc s’obliden del problema dels lloguers, assenyalant que «hem exigit un sostre a l’especulació» que representa «una autèntica xacra per a les famílies» i la resposta ha estat «una llei òmnibus que tindrà, potser, algun efecte d’aquí tres o quatre anys». Per això es mostren crítics amb el fet que «ara sí, a un mes de la campanya electoral el senyor cap de Govern s’ha adonat que alguna cosa no s’ha fet bé», encara que lamenten que s’aprovin lleis que «atempten contra la classe treballadora» com el nou codi de relacions laborals o la nova llei de la funció pública.

Així, davant «l’herència de vuit anys de majoria absoluta de DA» reclamen «un país per viure i no només per treballar» i per tant volen que es consensuïn les mesures perquè realment siguin efectives.