Veïns de la Vall d’Àssua, al voltant de Sort, van descobrir de forma casual centenars de gravats medievals a la roca, segons va transcendir ahir. En alguns casos representen escenes i en altres es tracta d’elements aïllats. Ermengol Gassiot, membre del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la UAB i CESIC, va dir que es tracta d’una troballa «molt important» i va indicar que possiblement daten entre els segles XI i XIV.

La presència d’elements com ara cavallers armats amb llances i esperons sobre els cavalls és el que ha portat a situar els gravats a l’Edat Mitjana. Gassiot va afirmar que «sorprèn» sobretot la quantitat de gravats trobats. També va assenyalar que no recorda cap altre lloc del Pirineu català amb aquesta densitat de petròglifs a l’exterior. Sorprèn també l’elevada presència de cavallers i individus armats, en un espai que tradicionalment ha estat ramader.
La troballa feta al Pallars Sobirà està dispersa sobre un eix de prop d’un quilòmetre de longitud seguint la part altra del vessant solà d’un barranc. L’indret és molt abrupte i cau de manera molt pronunciada en un terreny que en molts punts és rocós. Els gravats estan situats entre els 1.390 i els 1.710 metres d’altitud. Tots els panells d’art són a l’aire lliure i consisteixen en motius gravats a la roca mare, en superfícies llises, majoritàriament, orientades cap al sud.

En bon estat 

Pel que fa a l’estat de conservació, Gassiot va dir que en general «és bona», tot i que en alguns casos «les línies estan poc definides». En molts gravats és habitual apreciar la presència de líquens que tapen part dels motius i en altres casos s’ha detectat que la mateixa evolució del vessant provoca que algun tram d’algun panell estigui parcialment cobert de terra, tapant alguna part de les figures. D’altra banda, en alguna ocasió han aparegut esquerdes a la roca amb posterioritat a l’elaboració del gravat.