«Després de tants anys de pencar, tinc la necessitat de sentir-me útil, una mica de regalar [el que sé fer]», justifica el bufador de foc i polifacètic escaldenc Gerard Miralles, cinc dies abans de començar una gira pel sud-est asiàtic que fa tot l’aspecte de viatge iniciàtic, segons la descripció que l’autoanomenat saltimbanqui fa del projecte: «Estic molt encuriosit i il·lusionat, encara no he visitat mai les iniciatives amb què participaré». I abans de llençar-se plenament amb els projectes que l’esperen a l’altra punta de l’hemisferi, adverteix: «M’estaré un parell de dies a Bangkok, em ve de gust fer carrer, passant el barret per connectar amb els principis del què jo feia, anant de poble en poble, rotllo motxiller». 

Però, el core del viatge arribarà després d’aquesta prèvia de reconnexió a l’agitada Bangkok i és que Miralles codirigirà una residència d’artistes de circ a Cambodja i, alhora, s’involucrarà en un projecte humanitari que col·labora amb infants i famílies en risc d’exclusió tot donant-los una educació i introduint-los en el món del circ. 

Una de les branques que justifiquen el viatge és ‘regalar’ temps i habilitats

Miralles, també conegut amb el nom artístic de Zulandir dirigeix la companyia d’espectacles, així com l’Escola d’Especialistes de Cine Ángel Plana d’Andorra i, en general, no perd oportunitat d’embolicar-se en qualsevol fregat que l’atregui prou.
Codirecció

Fa uns mesos que entre anuncis de superproduccions d’escudella-western a Andorra, entre altres, Miralles desenvolupa el pla per codirigir una residència d’artistes de circ a Cambodja, juntament amb una professional xilena. «Estic a l’ombra des de fa un parell de mesos i ara m’incorporaré al projecte oficialment. [...] Codirigiré la residència permanentment però aquests dies plantejarem amb la meva sòcia com encarar el projecte de la residència», explica. 

La gestió de les activitats humanitàries es fa, en part, des de la residència

Però a banda de la feina d’escriptori, també hi haurà espai per a l’acció: «Durant 15 dies impartiré cursos de prevenció de riscos laborals per a artistes de circ i per a especialistes de risc». 
‘Regalar’ temps i habilitats

L’altra part de la justificació del viatge és la de regalar temps i habilitats a través d’un projecte de cooperació al desenvolupament d’infants i joves d’aquesta zona de Cambodja. Durant la seva estada, Miralles col·laborarà amb l’organització Shine-NGO que acull famílies i infants en situació de pobresa i «a través del circ els dones unes ocupacions i una escolarització». La participació en aquestes activitats també es gestiona, en part, des de la residència, ja que és un canal de sortida pels qui hi fan estànça, en paral·lel als circuits professionals. 

La residència pretén impulsar el talent amb l’exposició a tècniques diferents

En aquesta zona del sud-est asiàtic, no totes les famílies es poden permetre enviar els nens a l’escola, ja que, sovint, han de col·laborar amb feines per sostenir la família. A més, el turisme de masses que s’hi està desenvolupant també suposa una sèrie d’amenaces a l’estil de vida de les comunitats que no sempre són fàcils d’encaixar. En aquesta branca més humanitària del viatge del saltimbanqui escaldenc, també hi col·laborarà un altre andorrà, Jonathan Pisonero, president de l’ONG Fundación Agua de Coco, amb seu a la capital del Principat.

 «Aniré amunt i avall amb ell, per fer un documental fotogràfic sobre aquest projecte amb els nens. [...] De les fotos que s’extreguin, les processarem per a calendaris i altres iniciatives per recollir fons que aniran destinats a les diverses fundacions humanitàries a qui volem donar suport a Cambodja», assegura Miralles. 

Per què a Cambodja?

La residència d’artistes de circ de Cambodja «té un aforament d’unes 40 persones» amb orígens repartits arreu del món. Com en totes les residències, a través de la presentació d’un projecte es poden obtenir beques per «d’allotjament o dietes fins a aconseguir desenvolupar un projecte de circ, que pot ser de molts tipus», explica el bufador de foc. Alhora, «fem de promotora d’artistes per anar-los col·locant en diferents esdeveniments que hi haper allà», afegeix. 

Miralles creu que la residència ajuda e

L’ONG andorrana Agua de Coco farà el seguiment fotogràfic de part del projecte

ls artistes de diferents parts del món a conèixer nous estils de circ i a sortir, per exemple, de períodes d’estancament creatiu tot coneixent les tradicions artístiques asiàtiques. «A Àsia utilitzen un altre estil. De vegades, s’apropa més al marcial que no pas al gimnàstic, com el del circ. Cada un té el seu rotllo, per exemple, els francesos són molt poètics, molt lírics, juguen molt amb la dansa, ballen amb els malabars. Els xinesos i els japonesos són molt reconeguts a nivell mundial perquè tenen aquest toc, un estil propi seu, no sé si vinculat també a una filosofia religiosa oriental», explica l’especialista després de ser preguntat què busquen els residents a Cambodja. 

I afegeix, encara, sobre el seu àmbit predilecte, el del foc: «Si t’hi fixes, els polinesis també tenen el seu rotllo amb el tema de llençar foc, ràpidament identifiques l’estil. Tenen la seva manera de bufar foc, ho fan en moviment i caminant cap endavant, amb moviments molt verticals, molt ofensius». 

«A través del circ, donem una educació i formació» per a infants en situació de pobresa

«La tècnica i els moviments, a nivell gimnàstic, són diferents arreu en el món del circ, també hi ha una diferència entre el que fem a Europa i el que es fa a Amèrica del Nord i sobretot a Llatinoamèrica. Són estils propis que a Europa es veuen molt poc», conclou.