El foc i la declaració com a Patrimoni de la Humanitat segurament són dos dels únics elements que lliguen la festa de les Falles de València amb les falles andorranes (a part de la terminologia, és clar). Però l’interès cultural i per conèixer tradicions de més enllà de les fronteres, i més quan una festa forana es pot veure als carrers del país, ha fet que els fallaires andorrans hagin vist amb certa «decepció» com la tradició valenciana els passava per davant sense ni tan sols poder-se aturar un moment per intercanviar experiències.

«Tenim la decepció d’haver perdut l’oportunitat de fer una presa de contacte per posar en comú dues festes que són Patrimoni de la Humanitat, si bé som conscients que són dues festes totalment diferents quant a l’organització, l’execució, la repercussió i la participació», exposa el president de l’Associació de Fallaires d’Andorra la Vella, Santi Sánchez. No és qüestió de buscar culpables, ni de fer retrets, però si d’obrir la reflexió a tots aquells que la vulguin fer, polítics i ciutadans. Perquè la festa «l’hem gaudit, és clar!». I Sánchez és clar: «En cap cas volíem cap tipus de protagonisme, no preteníem fer rodar falles, ni encendre nosaltres el foc. Simplement, parlar. Tenir una presa de contacte i després haguéssim anat a gaudir de la festa sense entrar-hi per a res. Tenim tot el respecte pel que fan i en cap cas creiem que hi hagués un espai on nosaltres haguéssim de participar».

Punts en comú

Però ja que ho tens a casa, doncs, com afirma, aprofitar l’oportunitat. «Trobar un punt en comú amb els fallers valencians segur que és difícil, però entenem que no cal que tots fem el mateix per poder parlar», lamenta, especialment després de sentir que s’ha presentat la festa com una oportunitat d’apropament amb la tradició fallaire del Principat. «No ha estat així», conclou.
En cap cas rebutgen la celebració de les falles valencianes. «Ho valorem positivament, com totes les mostres de cultura i l’hem gaudit», i de fet, recorda l’intercanvi amb els fallaires escocesos, va servir, per exemple, perquè els joves d’Stonehaven poguessin començar a participar en la seva festa amb unes boles de llums similars a les d’aquí.

I per descomptat, un altre detall que els fa pensar. La implicació mostrada en un esdeveniment de fora i la resposta que reben quan fan peticions les entitats d’aquí. «Només demanem tenir les mateixes oportunitats, que la difusió que tinguin uns, també s’ofereixi als altres», afirma.