Des del passat 7 de maig, quan va esclatar l’Operació Cautxú amb les detencions de l’ara expresident de la Federació Andorrana de Futbol, Víctor Santos, i del seu secretari general, Tomàs Gea, per una presumpta comissió de delictes financers i econòmics relacionats amb les partides econòmiques de la UEFA i de la FIFA a través dels programes que es desenvolupen, l’entitat viu un malson.

En aquest sentit, durant aquests mesos han anat passant molts fets i, finalment, ahir, en una roda de premsa, una part de la junta directiva va comparèixer per llegir un comunicat en el qual van defensar la seva transparència i van desmentir les acusacions fetes pels clubs contraris a la seva gestió. 

Ara, tot aquest procés culminarà amb una dimissió en bloc de la junta directiva que serà el pròxim 24 o 29 de juliol, en una assemblea extraordinària en la qual es convocaran eleccions. En aquest context, els comicis se celebraran a mitjans de setembre –la data encara està per definir– i aquest fet implicarà que s’endarrereixin totes les competicions nacionals. «Afecta l’inici de temporada però tampoc ens han deixat treballar gairebé», va defensar-se Elisabeth Pirot, ja presidenta en funcions de l’entitat.

En aquest context, en un comunicat, va assegurar que «la situació que actualment travessa la FAF en relació a les notícies aparegudes, posant en dubte l’actuació d’aquesta junta, perjudica greument la imatge del futbol del país, dels seus equips, dels treballadors de l’entitat i de tot el col·lectiu en general que de forma directa o indirecta col·laboren amb nosaltres». Així, va explicar que «la FAF va decidir constituir-se en actor civil per poder reclamar tots aquells perjudicis, que en cas d’existir, s’hagin pogut ocasionar» i va destacar que «ha estat un cop dur». «La voluntat de la junta ha estat sempre i des del primer moment, col·laborar amb la justícia i les autoritats andorranes», recordava i reiterava «la presumpció d’innocència».

A més, va subratllar que l’Inter d’Escaldes, la Massana, la UE Santa Coloma i l’FC Encamp «han manifestat la manca de confiança en aquesta junta» i «han avançat la seva voluntat de recórrer l’aprovació de qualsevol decisió que efectuï l’assemblea, el que pot ocasionar un greu bloqueig pel normal funcionament de l’entitat i dels clubs que l’integren». Per tant, prenen aquesta decisió de convocar eleccions «amb la finalitat de garantir transparència» i «pel normal funcionament del futbol del país i dels seus practicants, sobretot dels jugadors del futbol base».

En aquest context, pel que fa a la transparència, Pirot va reiterar que «sempre hem dit als clubs que poden venir a la FAF a demanar la informació, és més, hi ha clubs que l’han demanat i no han vingut». «Sempre hem donat la transparència però ha arribat un punt que, pel benestar de la federació creiem que hem de fer l’assemblea amb aquest punt del dia», puntualitzava. «Sempre hem donat la informació que se’ns ha demanat», reiterava. Així, el vicepresident Alfonso Martín va explicar que l’Encamp havia demanat la despesa que suposa l’ENFAF «i encara no l’han vingut a buscar».

Així, el vocal Pere Marsenyach, va recordar que els diners que rep la base de la federació són un projecte exclusiu de la FIFA, amb el qual destinen 275.000 euros i, per tant, si es deixa de fer «els diners desapareixerien, en cap cas es destinaran a cap club de la lliga andorrana» i que els clubs ja reben 50.000 euros per la solidaritat.

També van especificar «que tenim els comptes auditats per la FIFA, per la UEFA i per una empresa contractada per nosaltres, li ensenyarem a qualsevol club». «Per a nosaltres els comptes són vàlids, però no ens els aprovaran, per tant, el millor, són les eleccions», sentenciava Marsenyach. Pirot també va voler comentar que «no entenem per què actuen així perquè no ens han demanat informació».

Desganats

 Per un altre costat, van explicar que «ara per ara no sabem si presentarem una candidatura continuista», «no se sap, poques ganes tenim la veritat».

«Des del primer dia que vam poder ser actors civils a la causa, ho vam ser», reiterava Marsenyach. En aquest sentit, no val voler parlar del contingut i van remarcar que «deixarem treballar a la justícia». «Estem molt tranquils», concloïa.