La toponímia d’Ordino està salvaguardada gràcies a l’estudi completat en el darrer dels tres volums dels quals consta. En total són 3.842 els topònims de la parròquia que queden integrats en la recerca, permetent protegir el patrimoni cultural a través de conèixer l’origen dels noms, la realitat lingüística i les històries que hi ha al darrere de cada lloc.

Aquest és un projecte editorial que va començar el 1996, amb un primer volum dedicat a la Cortinada, Arans i Ensegur. El 2016 es va reprendre amb Llorts i Sornàs i el 2019 es tanca amb Sornàs, Ansalonga, Segudet i Ordino. Dels 3.842 topònims que es recullen, aquest darrer és amb el que més compta, amb un total de 1.939. El primer en va tenir 610 i el segon 1.290. La consellera d’Educació, Joventut, Cultura i Benestar Social del comú d’Ordino, Vanessa Fenés, va destacar que el projecte va arrencar «amb voluntat de deixar un testimoni escrit del nom dels llocs de la parròquia i conèixer la seva etimologia, el seu origen i significat», i amb aquest últim número  «es tanca el procés amb tots els pobles documentats». La suma de tot el treball és «una oportunitat de reconstruir el passat i la història de la vall».

La filòloga i coordinadora del projecte, Lídia Rabassa, destacava que la tasca realitzada permet a tots aquests noms «salvar-los» de l’oblit, ja que amb els anys corrien el perill de desaparèixer. La recerca realitzada «reflecteix la realitat lingüística» d’un territori i una època, permetent conèixer històries de tot tipus, vivències no explicades i fins i tot enigmes que probablement mai es podran arribar a resoldre. Per fer l’estudi es va comptar amb la participació d’informadors, persones de la parròquia d’entre 60 i 90 anys, que coneixen els diferents indrets del territori i saben anomenar-los, i dels que es va aconseguir una informació preuada a través d’entrevistes. En el recull, «s’han respectat les particularitats del parlar andorrà», per sobre de l’ortografia i gramàtica d’avui dia. D’aquesta manera, s’ha transcrit aubaga en lloc d’obaga, anaie per anava, o s’ha mantingut el pronom lo. Per a Rabassa, els topònims «pertanyen al poble» i els lingüistes ho han de tenir en compte a l’hora de fer-ne la transcripció.

La coordinadora del projecte va destacar topònims com la terra dels Pèsols, la terra dels Tolls, la terra de ca n’Olivet o les feixes de les Pepes, una zona a Ansalonga de les quals no es coneix l’origen de la denominació. Altres poden portar a equívocs, com els hortons, que no són ubicacions on s’hi troben horts, sinó zones inestables o que han patit esllavissades. També remarcava la caça del Tamarro i la història curiosa que té darrere, així com d’altres relats que fins i tot amaguen «acudits verds».