L’excavació que s’ha dut a terme al Roc de les Orenetes de Queralbs ha deixat al descobert un miler de restes humanes i altres peces, com puntes de fletxa de sílex o ceràmiques, en un estat de conservació «excepcional». Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) hi ha estat treballant durant més de tres setmanes i ha descobert unes restes de carbons que acompanyen les despulles que indicarien un ritual funerari previ a l’enterrament. 

L’elevada concentració de restes en una carta arqueològica d’uns tres metres quadrats confirma la «gran magnitud» d’aquest ossari de l’edat de Bronze, que data de fa uns 3.000 anys i seguirà investigant-se al llarg dels pròxims anys. La cova va reobrir-se 40 anys després que Eudald Carbonell hi descobrís una necròpoli prehistòrica però des d’ahir l’entrada torna a estar tapada amb una tanca metàl·lica.

«És una catifa d’ossos on les restes humanes estan barrejades les unes amb les altres sense connexió i en un estat de conservació excepcional», va explicar Carles Tornero, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector de la prospecció al Roc de les Orenetes de Queralbs juntament amb Eudald Carbonell. Quan aquest darrer va fer la intervenció d’urgència a la zona, l’any 1973, va centrar-se únicament en les restes que apareixien a la superfície i ja aleshores va descobrir que es tractava d’una necròpoli prehistòrica de més de 3.000 anys d’antiguitat amb més d’un centenar d’individus enterrats.

El que s’ha fet ara, en canvi, és un sondeig d’uns tres metres quadrats i a més d’un metre de profunditat del nivell del terra per comprovar el potencial de sedimentació d’aquesta cova que fa uns 25 metres quadrats. I els resultats han sorprès els mateixos investigadors: «Estem davant d’un dipòsit funerari de molta magnitud i significatiu per la seva localització, concentració i estat de preservació», va destacar Tornero.