Amb la finalitat d’establir un nou filtre a la inversió estrangera, els grups parlamentaris de la majoria parlamentària presenten les esmenes al Projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i la innovació establint el topall mínim de la possessió del 34% d’una societat andorrana (actualment és el 25%) a aquells professionals liberals que pretenguin obtenir una autorització de residència i treball. De la mateixa manera, el dipòsit mínim que hauran de realitzar davant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) augmenta dels 15.000 euros actuals als 50.000 euros, la qual cosa significa un augment del 233%.

Aquesta, no va ser la única mesura que va explicar la presidenta suplent de Demòcrates, Mònica Bonell, sinó que va afegir que «els residents passius hauran d’invertir una quantitat de 600.000 euros al país per mantenir la seva condició», mentre que fins ara el capital mínim era de 400.000 euros. En aquest punt, els grups de la majoria van decidir rebaixar la xifra que va anunciar el cap de Govern, Xavier Espot, durant el Debat d’Orientació Política (800.000 euros) amb la finalitat d’evitar un efecte foragitador sobredimensionat en el conjunt dels inversors estrangers. 

No obstant el canvi de quanties amb relació al dipòsit, les esmenes estableixen que la quantitat necessària per adquirir la residència es mantindrà en 400.000 euros en aquells casos en què s’inverteixi directament al Fons d’Habitatge per incentivar l’oferta de pisos a nivell nacional. Destinant aquest import mínim «volem combatre l’especulació que duen a terme alguns residents passius en la construcció de cases unifamiliars», va manifestar Bonell. Igualment, el text contempla que si es duu a terme en dues ocasions consecutives la desestimació del permís de treball originada per manca d’activitat, no es podrà tornar a sol·licitar abans d’haver transcorregut 12 mesos des de la data de caducitat del certificat.

Al seu torn, el conseller general del Grup Parlamentari Independent Marc Magallón va desglossar les esmenes referents a la regulació dels espais compartits (coliving) detallant que la voluntat de la majoria és crear una infraestructura d’ús compartit en què «cada integrant disposi del seu espai íntim conjuntament amb zones comunes de treball que englobin professionals de diferents sectors econòmics». Un concepte pròxim al coworking que, alhora, pretén facilitar els tràmits, els serveis i la recerca d’habitatge «a aquells empleats que tenen contractes de duració limitada al país». Amb aquestes modificacions, la majoria parlamentària pretén ampliar els tipus de perfil que podran accedir a aquestes infraestructures. En aquest sentit, la directriu també s’adreça a aquells joves del país que desitgen fer un primer pas en el procés d’emancipació o bé es vulguin independitzar.

Fent referència a la secció digital de les esmenes, el president de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, va indicar que, principalment, la llei «es dirigeix als alumnes amb la finalitat que estiguin ben preparats per a la situació laboral del futur fent incidència en l’emprenedoria digital». D’aquesta manera, va explicar que el text pretén regular el teletreball per garantir la desconnexió dels empleats i el descans digital un cop hagin finalitzat la jornada laboral. Així, els treballadors i els empresaris hauran d’establir un acord per determinar les franges horàries, tal com funciona el permís de protecció de dades per contactar els integrants de la plantilla mitjançant el número de telèfon personal. Tot això, «sense que pugui esdevenir un motiu d’acomiadament el fet de negar-se a teletreballar», va asseverar Naudi.

D’altra banda, amb relació a les candidatures de les pròximes eleccions, el president de CC va admetre que, avui en dia, «el partit encara no s’ha pronunciat al respecte sobre les característiques de la llista». Tot i això, va afirmar que existeix «molt bona sintonia» entre tots els partits que formen la majoria, però que, de moment, «ens centrem en la presentació dels estatuts per la formació del partit».