• L'Ajuntament de Sort vol senyalitzar els indrets de la novel·la per dinamitzar la zona
• El consistori, coneixedor de l'èxit del llibre i de l'obra de teatre, no vol deixar escapar l'oportunitat per dinamitzar econòmicament la vall

El pont de Pedra de Rialp. Foto: ACN / MARTA LLUVICH

Molts dels espectadors que aquests dies van a veure Pedra de Tartera, al Teatre Nacional de Catalunya, adaptació de l'obra de l'escriptora Maria Barbal estan descobrint el dialecte pallarès i els paisatges que van inspirar el llibre: la Vall d'Àssua (Pallars Sobirà) i més concretament el poble d'Altron. L'Ajuntament de Sort, coneixedor de l'èxit tant del llibre com de l'obra de teatre, no vol deixar escapar l'oportunitat per dinamitzar econòmicament la vall. L'alcalde de Sort, Agustí López, ha dit que s'han de senyalitzar els indrets de la novel·la de Pedra de Tartera per donar-los a conèixer entre la gent que visita el municipi.

La història narrada a la novel·la està ambientada a Altron, localitat situada al bell mig de la vall d'Àssua. Un dels fets explicats, la mort del Jaume, correspon a un fet històric ocorregut en aquest territori, concretament, fa referència als assassinats al pont de Pedra de Rialp, l'any 1938, i que es relaten en diversos llibres que tracten dels fets de la Guerra Civil al Pallars.

Altres indrets de la Vall d'Àssua que apareixen són: Sort (Montsent), Casa Pona d'Altron (la casa de la Conxa), l'estudi, la presó de Sort (on els soldats es van endur a la Conxa, la protagonista de l'obra), el riu Pamano o els prats del terme.

L'Ajuntament de Sort té en marxa el projecte La Vall d'Àssua i el Batlliu. Un paisatge de novel·la que proposa cinc itineraris per descobrir escenaris que han inspirat a Maria Barbal, Jaume Cabré, Josep Maria Espinàs, Josep Viròs o Joan Lluís. Un d'aquest itineraris recorre els escenaris més característics de Pedra de Tartera.

L'alcalde de Sort puntualitza, que «l'èxit escènic de Pedra de Tartera ha de significar una nova oportunitat per a la Vall d'Àssua». López explica que «s'ha de rellançar la vall» i s'ha de començar per actuacions molt concretes com una senyalització correcta i impactant dels indrets reals de la novel·la». Per portar a terme aquest projecte l'Ajuntament demanarà recolzament a la Generalitat i la Diputació de Lleida.

L'Ajuntament vol senyalitzar indrets que apareixen al llibre com els prats per on la Conxa (la protagonista del llibre) passejava o anava a portar a péixer el bestiar, les muntanyes on anava a collir bolets i es trobava amb dones de d'altres pobles, el riu Pamano que passa a tocar del poble o els carrers del poble d'Altron, que la Conxa va trepitjar per primer cop d'adolescent quan hi va arribar per anar a servir a casa els oncles, informa l'ACN.

La parla del Pallars

Maria Barbal ja va reflectir a la novel·la la parla característica d'aquesta zona i ara a l'adaptació teatral de Marc Rosich també l'ha volgut tenir en compte. Per Rosich, un dels esculls de l'adaptació va ser el llenguatge i ha fet una exercici d'hiperrealisme en la recreació del llenguatge que es parla al Pallars, amb els seus girs i la seva imatgeria pròpia.

L'espectador de l'obra té l'oportunitat de sentir per primera vegada damunt un escenari fora del territori on es parla, el dialecte d'una manera seriosa i respectuosa.

El públic, durant el transcurs de l'obra sent paraules com potxó (petó), peperepep (flor de la rosella), trumfa (patata), explicada (conte), deixar-se arribar el ruc a les cols (una noia, deixar-se seduir per un home), anar a vistes ( un xicot, anar a demanar la mà de la promesa), bocafoscant (quan el sol es pon), matalot (curt de gambals), popa (pit) o brena (menja que es porta de camí o fora de casa). D'aquesta manera l'espectador es transporta al Pallars de fa més de 70 anys.

L'argument

L'obra teatral igual que el llibre relata la vida de la Conxa. Lluny de la terra on va néixer, refà la seva trajectòria vital repassant els estadis més importants de la seva vida.

La protagonista viu una situació de desarrelament en diferents etapes: abandó del nucli familiar, pèrdua del marit i allunyament geogràfic, migració del camp a la ciutat.

Aquesta novel·la d'èxit narra el període històric de les sis primeres dècades del segle XX i parla d'esdeveniments d'aquesta època com l'adveniment de la Segona República, la Guerra Civil i els primers i durs anys del franquisme, que marquen fortament la vida de la protagonista, com també condicionen les característiques pròpies del seu entorn: la pobresa de la seva família; el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles; la dependència d'aquests, després, del marit i finalment, dels fills; la soledat i la submissió de la dona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.