Jaime Mesas

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors les principals novetats tributàries introduïdes arran de l’entrada el vigor de la Llei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024.

L’article 17 de l’esmentada Llei fixa l’interès moratori per a l’exercici del 2024, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 3,36%.

La disposició final primera adequa els coeficients d’actualització utilitzats en el càlcul de la base de tributació establerts en la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, d’acord amb la disposició addicional segona de la mateixa Llei. 

La disposició final tretzena modifica la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte, per tal de considerar com a obligats tributaris de l’impost l’Administració general, els comuns, els quarts i les entitats de dret públic, per simplificar la liquidació de l’impost general indirecte quan aquests últims no actuïn a efectes de l’impost com a empresaris o professionals i qui presta el servei o efectua el lliurament de béns no estigui establert en el territori andorrà.

En concret, es modifiquen els articles següents de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte:

1. L’article 52, amb l’addició d’una nova lletra c a l’apartat 1, amb la redacció següent:

"[…]

c) Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, són obligats tributaris de l’impost l’Administració general, els comuns, els quarts i les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per als quals es duen a terme les operacions subjectes a gravamen i que no actuïn com a empresaris o professionals, quan els empresaris o els professionals que efectuen els lliuraments de béns o presten els serveis subjectes a l’impost no estan establerts en l’àmbit territorial de l’impost.

Tanmateix, no tindran la consideració d’obligats tributaris en aquestes operacions les entitats parapúbliques i les societats de capital amb participació pública.”

2. L’article 64, amb l’addició d’un nou apartat 3 a l’article 64, amb la redacció següent:

“[…]

3. No poden ser objecte de deducció, en cap proporció, les quotes suportades per les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52.”

3. S’addiciona l’article 72 bis, amb la redacció següent:

“[…]

Article 72 bis. Devolucions a importadors que no actuen com a empresaris o professional

El reemborsament de l’impost general indirecte indegudament abonat en declaracions duaneres s’ha de fer en les mateixes condicions i modalitats que el reemborsament dels drets de duana, sempre que l’obligat tributari no hagi actuat en aquella operació com a empresari o professional a efectes d’aquest impost.

[…].’”

4. L’article 78, que queda redactat de la manera següent:

“Article 78. Liquidació de l’impost

1. Els obligats tributaris han de determinar en cada període de liquidació el deute tributari, minorant l’impost general indirecte repercutible en el període per les quotes de l’impost general indirecte suportat que tinguin el caràcter de deduïbles.

En el cas de transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada davant de fedatari públic, els obligats tributaris han d’ingressar l’impost repercutit de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública, i el fedatari públic ha de complir les obligacions previstes a l’article 80. Si els actes sobre béns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjançant un contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidació de l’impost per tal de poder efectuar l’elevació a públic del contracte corresponent.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

Quan l’import net de la xifra anual de negocis per al conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui igual o superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

En el cas que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen els apartats anteriors.

En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat, cas en què les declaracions es fan els mesos de juliol i gener.

Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, en el cas de les entitats que no actuïn com a empresaris o professionals i que tinguin la consideració d’obligats tributaris en aplicació de l’apartat 1.c de l’article 52, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.

Igualment, els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’administració tributària.

Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.

L’ingrés del deute tributari s’ha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que s’estableixin reglamentàriament.

2. En les importacions de béns, l’impost es liquida en la forma prevista per la legislació duanera corresponent.

3. Reglamentàriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.”