PUBLICITAT

Zapatero, reprovat

ANTONIO CASADO

La setmana va començar amb la nació espanyola aclamada als carrers, pel triomf d'Espanya a Sud-àfrica, i va acabar amb la nació debatuda en el Congrés per la classe política. Sobretot pels dos primers actors del drama nacional. El titular, Zapatero, i l'aspirant, Rajoy.

El cos a cos entre tots dos no va oferir novetats dignes de ser resse- nyades. Va ser el mateix de sempre, si ens cenyim als antecedents de la seva permanent confrontació política, encara que s'esperava altra cosa. Per part de Zapatero, explicacions convincents sobre el seu cop de timó respecte al programa electoral del PSOE i al seu discurs d'investidura. I per part de Rajoy, un programa de receptes alternatives a les del Govern socialista. En aquest sentit, va resultar decebedor, perquè es van dedicar a un trist intercanvi de retrets. L'un a l'altre, que no inspira confiança, menteix, improvisa i és un inútil. Que si ha de convocar eleccions anticipades abans d'evaporar-se. I l'altre a l'un, que no fa propostes alternatives i solament es mou en funció dels seus propis interessos i els del seu partit.

La confrontació per la confrontació, com veiem, sense entrar en continguts. Va Caldre esperar a la intervenció del portaveu de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida, per recuperar el gust per la discussió parlamentària basada en raonaments i postures discrepants, però ben documentades. Tancat el debat, a falta de debatre i votar les resolucions en la sessió del dimarts vinent, es pot parlar d'una moció de censura encoberta al president del Govern. O millor, de reprovació. A Zapatero li han caigut de totes les bandes. De l'esquer- ra i de la dreta. Però sense cap conseqüència, més enllà de les percepcions de cadascú a l'hora de mesurar el desgast que hagi pogut patir. Cal insistir que fins i tot el desgast de Zapatero només té un caràcter virtual. Com un campió de boxa que no perd el títol encara que el deixin a la vora del KO en un combat d'exhibició. El títol no està en joc. I no ho estarà fins a la primavera del 2012, si no és que es produeix la improbable rendició del titular (eleccions anticipades). O un pas endavant de l'aspirant (moció de censura), que tampoc no sembla que estigui en el seu catàleg d'intencions. Així que l'enfonsament de Zapatero és tan virtual com ho són les enquestes, tantes vegades desmentides pel BOE quan la lluita pel poder se sotmet a la prova de les urnes.

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT