La contractació del futbolista Gareth Bale pel Reial Madrid al preu de 91 milions d'euros ( i abans la de Neymar pel Barça per una quantitat, també , descomunal), són notícies que es transformen en metàfora dels temps foscos en què estem immersos. Foscos per insolidaris. Per la insolència amb què els poderosos es relacionen amb els més colpejats per la crisi. No d'una altra manera es pot interpretar la festa de semblant quantitat de diners encara que sigui per compte d'un club de futbol ( iniciativa privada ) en un moment en què a Espanya hi ha prop de sis milions de persones a l'atur. Per a més inri, la notícia coincideix en data amb l'anunci de nous plans de la ministra d'Ocupació (quina ironia de títol!) d'una reestructuració del sistema de pensions, nova que, a l'espera de concretar el seu abast, sens dubte, desassossega als nou milions de pensionistes que hi ha al país .

Què el futbol sigui un sobreeixidor, una vàlvula d'escapament de les tensions polítiques i socials –a la manera com ho va ser el circ en temps de Roma–, no exonera els directius dels clubs d'un exigible mínim comú de sensibilitat social. Ja que anem tots en el mateix vaixell no és demagògic assenyalar que aquells a qui la fortuna ha posat fora de perill de les inclemències del temporal tenen el deure moral de no escandalitzar els milions d'espanyols als que la crisi i les seves seqüeles: l'atur, la ruïna d'empreses, les hipoteques impagables, els desnonaments ..., han confinat en l'exclusió. A aquells ciutadans durs de cor que defensen el malbaratament que suposa invertir semblant milionada per contractar un futbolista caldria recordar, entre altres coses, que encara que el Madrid, el Barça i la resta de clubs no són entitats públiques, es beneficien d'un tracte fiscal que pel que té de privilegi resulta un greuge per als que complim religiosament amb el Fisc. Recordar, sobretot, que la crisi i les polítiques erràtiques d'uns i d'altres han deixat a la cuneta a mitja Espanya. Fer-los veure que al país fermenta , dia a dia , el descontentament social . Recordar en fi, que, qualsevol flama, pot encendre la metxa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.