PUBLICITAT

Una lluita desigual

MONTSERRAT RONXERA
Periodic
Foto:

Aquests darrers dies he buscat sense èxit alguna notícia que confirmés la ratificació per part del parlament indi del projecte de Llei per a la seguretat alimentària. Més enllà d'un nom que pot portar a confusió els escèptics europeus que som, es tracta d'un ambiciós projecte destinat a eradicar la fam i la malnutrició a l'Índia, un objectiu que a hores d'ara sembla encara impossible d'acomplir. En un vast país en què dues terceres parts de la població pateix fam i malnutrició i que ja disposa des dels anys 70 d'una xarxa, poc eficaç, de distribució alimentària als més desafavorits (tot i que cal dir que 120 milions d'escolars reben gratuïtament un àpat al dia), l'adopció d'aquesta nova llei i el seu desenvolupament pràctic pot significar un gir definitiu per a un país que, si bé econòmicament emergent i en posició expansiva, no deixa de tenir una població en situació més que precària.

El pla preveu proporcionar cereals a preus subvencionats a 800 milions de persones (que viuen amb menys d'un euro i mig al dia), subsidis per a les dones embarassades i les mares a l'inici de la maternitat, i la distribució de menjar als infants; tot plegat significa una inversió governamental de quasi 3 mil milions d'euros a l'any i aquí, com sempre, es troba la primera trava: ningú sap com es podrà afrontar aquesta inversió. Però a més, la conjuntura política fa que aquesta iniciativa governamental es trobi sotmesa a tota mena de crítiques i controvèrsies, en llançar-se a vuit mesos d'unes eleccions i en un entorn de corrupció i de disfuncions importants en tots els sistemes governamentals de distribució i control. Més enllà de l'economicisme o del populisme polític, i en una situació tan greu com és la de l'Índia, entenc que la presidenta del Congrés i defensora del projecte, Sònia Gandhi, digués que «algunes persones es demanen si tenim els recursos per finançar un tal pla (…) La qüestió no és saber si podem finançar-lo. Hem de finançar-lo!». Com deia Victor Hugo «deixar morir de gana es un crim social».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT