Pot anar bé l'economia si l'ocupació va malament? No sembla ètic respondre que sí, però grans líders mundials ho fan amb el seu somriure dibuixat en les ja tòpiques fotos de família. A què li diuen llavors anar bé? Suposadament, a evitar la depressió global, risc latent el 2008, que va ser quan es va crear el G-20 per combinar les actuacions dels països emergents i dels països desenvolupats.

No semblen ser molt ambiciosos aquests líders, la veritat, però ells són així, uns perquè no poden i d'altres perquè no volen anar més enllà, tot i que ara hi ha més aturats que el 2009, no només a Espanya, sinó a tot el món, segons certifica l'Organització Internacional del Treball .

De la mediocritat de semblants plantejaments també pot donar idea la relativa satisfacció del president del Govern espanyol , que es limita a posar en valor que les coses no han anat a pitjor en l'últim any . A Mariano Rajoy li encanta no sé el protagonista escandalós del G20 –«ja no es parla del rescat d'Espanya»– i tornar a Madrid emmidonat en una gris discreció .

Lamentablement, a Sant Petersburg no es va arreglar ni el problema de Síria ni el de l'economia mundial, a tot estirar es van aprovar mesures contra el frau i els paradisos fiscals, la qual cosa tampoc suposa més novetat, ja que aquest mateix discurs va ser el dominant en les últimes cimeres .

Les mirades –almenys les espanyoles– es giren cap a Berlín, a l'espera de les eleccions alemanyes. De la campanya no arriben grans novetats però tot sembla indicar que si –com ja avancen les enquestes– Angela Markel és reelegida, alguna cosa haurà de fer amb la zona euro, a més de recomanar ajusts fiscals i austeritat.

Fins ara, el discurs intern és ben conegut: Espanya està malament, perquè hi ha molt atur, però comença la recuperació. Quina recuperació ? En principi, que no hi hagi recessió, i en el millor dels casos que, amb salaris més baixos, milloren les exportacions i els ingressos del turisme . De moment , és el que hi ha.

Per a més informació consulti l'edició en paper.