El seu és que avui es parlés d'un sol terratrèmol, el de caràcter polític que constitueix el judici a Carlos Fabra després d'anys i anys d'instrucció, una infinitat de dilacions i trapelleries legals, i nou jutges. El cas i el personatge que molts analistes situen en els orígens de la corrupció al PP que tants altres casos i personatges ha generat, se sotmeten per fi a la vindicta pública, un veritable terratrèmol en els predis fins ara afables i impunes del trinque i el suborn. No obstant això, dels terratrèmols de que més es parla, perquè ara mateix segueixen fent tremolar la costa de Castelló, del delta de l'Ebre i del Baix Maestrat, són els provocats per un al·lucinant transvasament de gas a un dipòsit submarí enfront de Vinaròs.

Des de fa setmanes, els habitants de la zona pateixen el càstig de constants tremolors de baixa però perceptible intensitat, però el major de dimarts passat, i 4,2, ha estès la por i l'alarma a la pròpia comunitat científica, que tem que aquesta sismicitat induïda per l'anomenat projecte Castor acabi tenint efectes incontrolables. Un, que ha viscut diversos terratrèmols, i no només en sentit figurat per cert, sap que amb un 4,2 les persones que dormen, es desperten, les llums s'agiten, els transeünts perceben l'esglaiador rizamient de les entranyes de la terra, i les persianes mal assegurades es desprenen. També sap, perquè ho va viure a Lugo el 1997, que petits però constants tremolors aterren als nens i trasbalsen els nervis als majors, però el que més coneix un és l'arrogància i la frivolitat amb que, com en aquest cas, es manipula i es demedia la Naturalesa per guanyar diners. Segons sembla, la cadena de sismes que pertorba la vida al nord del llevant espanyol, més de 400, tenen el seu origen en la reutilització que es fa d'un vell dipòsit de petroli, al qual ara se li està injectant gas per omplir-lo de nou.

No és un dipòsit artificial ni una cova submarina, sinó una roca porosa que, com una esponja, s'impregna del que sigui. Però la terra, el mar, no entenen de les previsions dineràries que els cinc grans bancs implicats en el projecte s'han fet, sinó que senten que se'ls està fent mal. Un mal, per la resta, de conseqüències imprevisibles. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.