Fa poc més d'un segle , l'esperança de vida d'un espanyol en el moment del naixement se situava en els 35 anys. Si aconseguia superar els cinc primers anys de vida, una veritable selecció en què malalties avui superades acabaven amb milers de nens, llavors l'horitzó vital arribava als 50. El segle XX va il·luminar grans conquestes en la carrera tècnica i científica, però sobretot va suposar, en els països desenvolupats, la conquesta d'una vida més llarga i millor.

Ara, en el seu últim informe, l'FMI adverteix que la vellesa suposa un «risc financer» per a l'economia mundial. Hem passat així, per decret, de concebre l'ancianitat no com una oportunitat sinó com un problema. No arriba a la infame extravagància del ministre de Finances japonès, Taro Aso, que va convidar al gener a la gent gran a «donar-se pressa i morir» per alleujar la pressió sobre l'Estat pel pagament de la seva atenció mèdica , però l'aroma que desprèn el diagnòstic és també fètida .

Ningú pot posar en discussió que la prolongació de la vida suposa reptes importantíssims de tota mena que el món ha de resoldre, però mai deixarà de sorprendre'ns aquesta mirada sempre estreta dels grans organismes internacionals que per solucionar els grans errors del sistema sempre posen èmfasi en la part més feble del sistema. Abans d'arribar a la gent gran, l'FMI podria denunciar i combatre altres riscos evidents del sistema com l'economia submergida, el frau fiscal massiu, els paradisos fiscals, l'injust repartiment de la riquesa, els extraordinaris bonus i jubilacions dels directius i la corrupció política, per les canonades s'escapen ingents recursos públics.

Fins i tot podrien aprofundir, en un sa exercici d'autocrítica, en el risc que comporten les grans institucions mundials i nacionals que no van saber prevenir la crisi, ni la van veure arribar, ni estan encertant en les mesures per resoldre-la que, en el millor dels casos, estan millorant les economies dels països a costa d'empobrir als seus nacionals i retallar els seus drets Potser si fossin capaços de conjurar-se davant aquests riscos, la vellesa només seria un repte, no un risc. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.