Aquesta setmana vaig topar-me a les xarxes socials amb un comentari del director de política lingüística que subscric al cent per cent. La menció feia referència a l'abús continu que es fa dels anglicismes en la nostra llengua. Posava com a exemple el mateix nom d'una futura iniciativa endegada pel Ministeri de Turisme que esperem siguin un gran èxit: l'Andorra shopping festival. I per posar exemples, en podríem fer una llista inacabable.

Com a ferm defensor dels valor de totes les llengües, i per descomptat també de l'anglès, la llengua franca de referència, val la pena aturar-nos i fer una reflexió envers la nostra pròpia llengua. Podem trobar molts altres equivalents per designar el mateix en català, igual de vàlids, i que transmeten el mateix missatge, o fins i tot molt millor.

L'ús indiscriminat de mots en anglès no ens fa més moderns ni més guais, per dir-ho planerament. Ans tot el contrari, és ben fàcil caure en un provincianisme escandalós que al cap i a la fi provoca l'efecte contrari al desitjat. I d'aquesta moda gairebé no se n'escapa ningú.

Passejant-nos per Andorra moltes vegades hom pot acabar pensant que la llengua oficial és qualsevol altra, però mai el català. A més, es cau en la paradoxa de que anunciem els nostres productes i serveis en un munt d'idiomes que, moltes vegades, els mateixos que els publiciten ni coneixen.

I no només això. A la vegada fem un flac favor a la nostra llengua, ja que d'aquesta manera, suposem que inconscient, passem el missatge que el nostre propi idioma no és prou bo per expressar segons quina mena d'informacions. Anar introduint mots en altres idiomes empobreix les llengües i les malmet. Fer-ho des d'estaments oficials no és ni una bona pràctica ni tolerable. La propera vegada, m'agradaria que ens convidessin tots plegats al festival de les compres d'Andorra. Molt més entenedor i molt més clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.