L'última proposta de la CEOE, la d'elevar l'edat de jubilació als 70 anys, ja no dissimula gens la intenció que quan a la gent li arribi l'hora de jubilar-se, o es mori de seguida, o s'hagi mort abans. El de l'augment de l'«esperança de vida» que argüeixen per justificar una monstruositat, doncs ho és , i del pitjor gènere, obligar un ancià a esllomar-se sense ja no poder, no és, en realitat, sinó un altre groller ardit per escamotejar el dret dels treballadors a un retir digne després de tota una vida de fatigues, doncs, ¿quant més viurà la persona a la qual s'ha forçat a treballar fins als 70 anys? ¿Quines engrunes de vida li quedaran? Es veu que la plutocràcia i els polítics que la serveixen estan decidits a gastar en el que sigui, esgarrifosos bolets «decoratius» als carrers, pernil pota negra a l'avió del president o rescats a la banca responsable del caos, abans que en tornar als espanyols una mica del que els pertany, del plus que van donar a la comunitat, quan la vista, els ossos, les dents, el pols, l'estómac, la memòria, els flaquegen. Ja no es tracta de reorganitzar la cosa esgarrapant, de pas, uns pocs euros dels que els pertanyen, sinó de tirar-lis en cara que visquin tant, utilitzant per a això, a sobre, l'estimació de l'esperança de vida dels temps en què, per haver-se jubilat a una edat raonable precisament, encara podien quedar 15 o 20 anys per davant per al gaudi del que mai abans es va poder gaudir: temps propi, aficions, viatges ... Es podria dir que als baranes que tenen el poder, els molesta que les persones visquin prou, i, per descomptat, que aquesta vida que els queda la visquin en termes de confort i dignitat. És una despesa inassumible, pensen, i no reparen en la radical inhumanitat del seu pensament, i si reparen, els hi és igual. La dolorosa artritis del dependent de comerç que porta 50 anys de peu, l'emfisema de l'obrer químic o el desconjuntament del de la construcció, ¿com estan als 70 anys? A aquesta edat es pot ser de la CEOE, o diputat al lloc aquest on despullen les visites, o senador, o tresorer del PP, però no un treballador de veritat i, en conseqüència , necessitat de descans . Així doncs , ¿què millor , perquè no facin despesa, que fer coincidir l'edat de jubilació amb el gori-gori?

Per a més informació consulti l'edició en paper.