Foto:

Hi ha coses que no es poden mesurar pel seu valor econòmic, perquè tot i que tenen milers d'anys d'antiguitat, encara no hem sabut valorar la seva utilitat.

La música és l'art del so i del silenci, de la comunicació i de l'emoció. La música és una part de la cultura que es transpira en tot moment, ja sigui com a silencis o en sons.

D'una manera o altre, tota la vida gira a l'entorn de la música, per uns més que per a altres, però a tots la música ens marca les diferents èpoques de la vida. És com si tinguéssim la nostra pròpia banda sonora, acompanyant cada situació i reflectint els estats d'ànim que pugen i baixen, recordant aquella cançó o aquella melodia que ens transporta a diferents moments viscuts.

Per a molts la música està d'oïdes, ja sigui des del fil musical o des de qualsevol altre mitjà. Jo vaig iniciar-me com qualsevol adolescent, amb els 40 Principales, després vaig passar a Radio 3, i ara sóc de France Music. Que és com dir que vaig començar amb Madona, després Radiohead i ara amb la música clàssica de Bach o contemporanis com Philip Glass. Així que el ventall per gaudir és tant ampli, com ho és tota la història de la música, però també com ho està sent des de la globalitat de les músiques del món, aprenent des de sitar de Ravi Shankar, a l'emoció de la Cesària Évora.

D'aquí que l'ensenyança musical sigui tant indispensable, per això resulta tant lloable la tasca que fan tots les escoles de música. Una tasca que s'està notant amb la cantera de músics que han sorgit des de l'Institut d'Estudis Musicals.

Com una roda, de generació rere generació els alumnes esdevenen professors, com les pianistes Anahi Pinoargotty, la Miriam Manubens o la Nuria Romero. I així poc a poc, els alumnes intenten fer-se un lloc per viure amb la música clàssica, com en Marc Pià, el Nami Kani i la Natàlia Preibsch (al piano), Albert Pia, el Lluis Casahuga i el Kia Kani (amb la guitarrista), l'Elies Porté i la Silvia Garcia (amb la viola), l'Àlex Arajol, el Josep Martínez i el Francesc Planella (amb el violí), la Mireia Vallcorba, el Marc Pons, la Carolina Bartumeu (amb el violoncel), el Marc Canturri i la Maria Preibsch (amb la veu), com tants d'altres que toquen amb petits grups de música o des de casa seva i amb els seus.

Tocar música exigeix tenir disciplina i gaudir-ne. Així és com ha encarat la seva carrera la Jonaina Salvador. Una altra de les professionals sorgides del Institut d'Estudis Musicals. Els seus professors la defineixen com molt treballadora ja de ben petita.

Amb la carrera de piano feta al Liceu, la Jonaina va orientar la seva carrera vers el cant. Aquest dissabte, torna a casa, a Andorra, i en podrem degustar-ne un tast líric amb les àries clàssiques de Verdi, Bellini, Puccini o Strauss. Un petit concert en un entorn encantador A Casa Canut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.