L'impacte polític de l'espionatge nord-americà a Espanya passa per la falta de constància declarada del president Rajoy. Ulls que no veuen, cor que no sent. Els esforços per cobrir aquesta llacuna es van concretar en dues iniciatives. Una, citar l'ambaixador americà al Ministeri d'Afers Exteriors. L'altra, impulsar una compareixença parlamentària del director general del Centre Nacional d'Intel·ligència, Sanz Roldán. L'ambaixador Costos també es va entrevistar amb el secretari d'Estat per a la UE, Méndez de Vigo. No per protestar sinó per informar-se. Ni el president del Govern ni el ministre Margallo van tenir major interès en informar-se de primera mà. Això va devaluar la possibilitat d'avançar per aquesta via en el coneixement de les aventures atribuïdes als serveis secrets dels Estats Units en països amics i enemics. Està per veure el resultat de l'altra iniciativa presa per la Moncloa, encara que molt em temo que també en sortirem amb el cap calent i els peus freds. Informació « secreta i discreta» ha dit la vicepresidenta, Sáenz de Santamaría, als selectes representants de la sobirania nacional, que voldran saber més sobre el ciberespionatge nord-americà en països aliats o no, en àmbits públics o no, a mandataris amics o no, a empreses, a cardenals reunits en conclave, en grans cercadors de dades a la xarxa i a tot el que es mou.

El mateix director general de la NSA, Keith Alexander, posa en safata la doctrina que el seu col·lega espanyol desplegarà davant la singular Comissió parlamentària dimecres que ve. A saber que «necessites un paller per trobar una agulla». Ara ja ho entenem. I també entenem que l'escàndol de l'espionatge dins i fora dels Estats Units (accés a dades sense autorització judicial) està cridat a perdre's en l'oblit. Això és el que ha passat amb el compromís europeu d'elaborar al més aviat una nova legislació en defensa del dret a la privadesa i contra l'espionatge massiu. La proposta s'ha tancat en un calaix per les pressions americanes i les resistències alemanyes. El respecte als drets humans es fa petit davant el recompte de decisions que el govern americà pot prendre amb l'excusa de la seva política antiterrorista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.