Tot i que encara està en el teler del Ministeri de Justícia i ha de passar pel Parlament, el projecte per modificar el Codi Civil per tal de concedir la nacionalitat espanyola als sefardites –descendents dels jueus que van ser expulsats el 1492– , és una bona notícia. I no només perquè reconeix una injustícia històrica. Sobretot perquè en establir que podran conservar una altra nacionalitat, obre les portes a un procediment per convertir la iniciativa en realitat. Es calcula que a tot el món hi ha al voltant de tres milions i mig de sefardites .

Sefarad, era el nom bíblic que els jueus donaven a la Península Ibèrica. Segles de convivència amb alts i baixos que es va tornar definitivament tensa després de la col·laboració d'algunes comunitats amb els conqueridors àrabs donant peu a ignominioses matances de jueus. Amb la Reconquesta en marxa i el fanatisme religiosos pel mig, el desenllaç va ser el que coneixem: l'expulsió impulsada per la Inquisició i decretada pels Reis Catòlics .

Després de la forçada Diàspora –anteriorment també hi va haver expulsions de jueus a Anglaterra, França, Àustria i els ducats de Milà i Parma– els espanyols es van dispersar. Va ser una injustícia. Una de tantes de la Història, ja que els expulsats eren tan espanyols com la resta dels habitants dels regnes d'Espanya amb excepció en aquell període dels veïns de Navarra.

La mesura que impulsa ara el ministre Ruiz Gallardón té un precedent. El 1924 (Dictadura de Primo de Rivera) un Reial decret concedia la nacionalitat espanyola als que podien acreditar origen sefardita. Amb aquell empara legal, Ángel Sanz Briz, cònsol espanyol a Budapest va facilitar passaports a centenars de jueus hongaresos que durant la Segona Guerra Mundial van poder salvar la vida escapant de les urpes de la Gestapo. La notícia que ens ocupa ha provocat un gran enrenou a Israel, país en el qual en l'actualitat viu la comunitat sefardí més nombrosa. Molts parlen encara ladí, llengua descendent del castellà medieval amb incrustacions hebrees. També a Turquia, Bulgària, el Marroc, Bòsnia i Grècia hi ha descendents de sefardites. Fa uns anys el Rei Joan Carles I va demanar perdó per l'expulsió decretada pels seus avantpassats. Més enllà del simbòlic, en el pla pràctic, si tira endavant el projecte del Govern, s'haurà reparat la injustícia que es va cometre fa cinc segles. Per això dic que és una bona notícia el retorn a Sefarad. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.