• Per fer el que va fer, havia de ser un emprenedor, dinàmic i visionari; amb empenta i determinació

Foto:

L'any 1763 Antoni Puig i Duran va escriure el Politar Andorrà, quan tenia 42 anys, segurament a instàncies del Consell General i a partir del Manual Digest, escrit feia 15 anys per Antoni Fiter i Rossell i inacabat a la seva mort el 1748. Aquest fou també capellà de Les Caldes (avui Escaldes) i era fill de paraires de la mateixa vila, Antoni i Margarida, i va fruir del benefici privat de Santa Anna i St. Jaume instituït pel mossèn, familiar seu, Jaume Puig, amb les obligacions d'ensenyar la lletra i doctrina als infants.

EL 1781 residia a Alins, a la Vall Farrera i va morir al mateix poble i quart on va néixer el 30 de març del 1721. Va morir a Les Caldes el dia 11 d'agost del 1805, als vuitanta-cinc anys. (F. Olivé / S. Vela, 1994).

Però el Politar Andorrà, rellevant i influent obra transcrita per L. Armenol / M. Mas / A. Morell el 1978 i de la qual s'han commemorat els 25 anys, no va ser l'única contribució d'aquest patriota andorrà en la preservació i defensa de les fràgils Valls neutres d'Andorra, enmig de les convulsions que van viure els estats que l'envoltaven durant el segle XVIII.

L'afirmació de «la Antiguitat, Govern, Religió, Usos, Preeminencias, Prerrogativas, Privilegis» per «lo millor gobern de sos Patricios», es va completar el 1788 amb l'elaboració d'una CARTA GEOGRAPHICA DE LAS VALLS NEUTRAS DE ANDORRA I PART DE CERDANYA I CONFINS DE PALLAS Y DEL COMPTAT DE FOYX –que serà el primer mapa elaborat per un andorrà i un dels quatre millors i excepcionals mapes específics d'Andorra apareguts durant el segle XVIII, juntament amb els francesos Lhuillier (1717), Cassini (1771-1779) i Lengelée (1777).

El mapa d'Antoni Puig es va encartar i publicar en las Memorias para la historia de los pueblos de Cataluña, principalmente de los Valles de Andorra, fruit de la seva relació amb Francisco de Zamora a qui va contestar en català la seva famosa enquesta de l'època i el va guiar en els seus viatges per dins d'Andorra, tot fent-li arribar intel·ligentment una còpia només del primer llibre, dels sis que té, el Manual Digest. (A. Villaró, 2004).

La manca de proporcions geomètriques del mapa es compensa per l'aportació de la divisió parroquial del territori, precisió toponímica i intencionalitat geopolítica.

Si la Seu d'Urgell i Puigcerdà hi són considerades ciutats, no s'en retroba cap altra dins les «Valls de Andorra».

Dins la parròquia de Canillo hi figura, a més de Canillo, Vilá, Aldosa, Plans, Ransol, Tarter, Prada Radó, Prats, Molleres, la Costa, St. Pere, Sol Deu, Sta. Creu, Meritxell, Molleres, Mereig Cortals, Mener de ferro, Port de Soldeu, Port de Fontargent, Balira R., Vall del Riu, Riu de Ransol, Incles R., Juglán, Cisqueró, Estanys, Anella i Molina.

Dins la parròquia d'Encamp es menciona, a més d'Encamp, Vila, Les Bons, Mosquera, Pardines, St. Romá, St. Jaume, Cortals i Port de Fra Miquel.

Dins la parròquia d'Ordino apareix, a més d'Ordino, Sornás, Ansalonga, Cortinada, Serrat, Farga, Meca, Balira R., Rialp R., Port de Auzat, Port de Siguer, Estany de Tristaÿna, Casamanÿa i Font blanca.

Dins la parròquia de La Massana, es cita, a més de Massana, Arensal, Aldosa, Anÿós, Ers, Sispony, Cortals i Seturria.

Dins la parròquia d'Andorra es relleva, a més d'Andòrra, Les Cáldes, St. Vicens, Sta. Coloma, Margineda, Engordany, Vilás, Balira R., Nogué, Engolastés, St. Miquel, Estany, Cortals, Bordes, Farga, Estanÿs, Madriu R., Entremesaygües, Comella, Fener i Estany.

Dins la parròquia de St. Julià de Lòria es dibuixa, a més de St. Juliá, Aÿxirivàll, Aubinÿá, Juberri, Llúmeneires, Nagual, Casa Molines, Aÿxovàll, Bisisarri, borda, Santuari de Canolich, Fontaneda, Puÿ de Olivesa, Mas de lins, Tolse, borda i Balira R.

Envoltant el país hi cita també a més de Seu de Urgell, Comptat de Foix, Merens, Arieja R., Espitalet, Estanys, Mener de ferro, Vall de Querol, Porté, Porta, Carol, Cenejan, Puigcerda, Cerdanya Espanÿola, Agen, Bolvi, All, Isobol, Prullans, Farga, La Llosa, Riu de la Llosa, Llés, Aransa, Aristot, Riu de Aransa, Bastanis, Montallá, Martinet, Bellver, Pi, Arceguel, Segre R., Port de Bar, Bar, Querforadat, Mas de St. Vicens, Castellnou de Carcolze, Bescarán, Arcavell, Estamariu,Torres, farga, borda, Dorda, Calvinÿá, Alas, Bell-lloch granja, Ortadó, Vilamora, Boscál, Ansobell, Anceráll, Castellciutat, Castell, Argolell, Port de Boet, Noguera Pallaresa, Areu, Sort, Hós i alguns altres.

Gairebé una proporció de dos a un, pel que respecta al nombre de noms que surten del país respecte als que l'envolten. Es mostra així una clara voluntat d'obertura i de relació i com aquestes i el reconeixement de les realitats que envolten Andorra, no són contradictòries amb la seva afirmació sino tot el contrari. Aquest mapa exposa bé la dualitat de ser d'Andorra, alhora oberta amb l'entorn, des del més petit i proper, al més gran i distant, i tancada sobre sí mateixa doblement, a nivell general i a nivell comunal. I aquesta característica valuosa i especifitat és difícil de seguir per les cartografies francesa i espanyola que prescindeixen, en exposar Andorra, del seu altre veí.

Som els andorrans els que més necessitat tenim de fer servir aquesta representació doble de manera completa i doblement. Doble cap a dins i doble cap a fora. Bona part de cartografia andorrana moderna i actual, no té en compte aquesta regla bàsica i que Antoni Puig i Duran ja va tenir clara i va saber plasmar fa 225 anys.

Segurament veure Andorra amb ulls andorrans no es fàcil per als que no en són però els andorrans n'hauríem de tenir cura, ja que tenim una mirada pròpia i perquè altres mirades com la catalana, francesa, espanyola o europea també són específiques i singulars. La mirada que ens aïlla totalment no és la més andorrana, ben al contrari. Andorra i la mirada andorrana o són territorials o no són ni poden ser. I la territorialitat es defineix tant per la que es considera pròpia com per la que n'és la seva continuïtat.

Antoni Puig i Duran, per fer el que va fer, havia de ser un emprenedor, dinàmic i visionari. Un home amb empenta, determinació i energia. Segurament fou autodidacta, individualista i ambiciós. Inclús ansiós, inquiet i rebel. Més enllà de trobar-se a l'ombra d'Antoni Fiter i Rossell, Antoni Puig i Duran va brillar amb llum pròpia.

Sortosament per a Andorra l'existència de beneficiats, desconeguts avui, ha permès històricament que una part de la seva població, encara que petita, s'hagi pogut dedicar a fer aportacions excepcionals en benefici de tota la comunitat andorrana.

Només per la realització del primer mapa andorrà Antoni Puig i Duran es mereix tot el nostre reconeixement, i més.

Antoni Fiter i Rosell i Antoni Puig i Duran constitueixen dos fars intel·lectuals d'andorranitat que ajudaren Andorra al segle XVIII, en el seu llarg i profund viatge a través de la història. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.