• Es multipliquen els anuncis i els catàlegs de centres comercials amb preus baixos

Foto: EL PERIÒDIC

La vida és cíclica. Això ens ho va ensenyar el rei Lleó i ho demostren els catàlegs d'ofertes de supermercats i centres comercials que omplen, amb una curiosa temporalització, la bústia de casa. Ja no hi cartes. Són d'altres temps, com Miguel Ríos, el llatí culte, les extirpacions sistemàtiques d'amígdales o la polio. Ara hi ha ofertes de 2x1, tot a un euro, quinzenes de les carxofes, setmana de la clementina, mes de l'ànec mut o la fira del gall dindi.

Estic adquirint una cultura comparable a la d'un seguidor del National Geographic ja que, gràcies a un catàleg d'una gran superfície, he après que hi ha conills d'ulls negres, de pagès, criats de forma tradicional a la vall del riu Matarranya i alimentats amb herbes aromàtiques (romaní, farigola...) i cereals sense transgènics que, sembla ser, són molt apreciats pels gourmets i que surten a 6,49 euros el quilo. En comprar una marca de llet que estava en oferta, sé que les vaques (Rita i Ramona) disposen d'un sistema de climatització amb dutxes i ventilació a l'estiu; els seus jaços són de sorra de platja per afavorir el seu descans; tenen raspalls automàtics per gratar-se quan vulguin; les depilen dues vegades a l'any i tenen servei de pedicura tres cops a l'any.

Després dels microrelats d'Augusto Monterroso, els textos més al·lucinants del segle XXI, estan en els sms del diari Bon dia, en els tuits de Francesc Robert i en la descripció de les ofertes d'alimentació i altres productes. Missatges breus de desesperació, reivindicació, rabioles, soledat o lemes que descriuen el mal vital i les necessitats de la nostra època amb la mateixa eficàcia d'una novel·la de Dickens. En l'alimentació, els productes han de ser bons, barats i han de reforçar la salut. A més d'un expert en animals i en el seu benestar, porto camí de convertir-me en la wikipèdia de la farmacologia, una disciplina que fins ara era, per a mi, una cosa tan complicada com operar a ventricle obert, en un hospital de campanya o fer un impressionant sol de violoncel. M'he endinsat en l'apassionant món del bífidus actiu i de L. Casei inmunitas gràcies als bons preus, en l'apartat de làctics, d'una botiga que acaben d'obrir en una gasolinera del poble.

La publicitat diu que darrere d'aquests noms estranys hi ha un reforç per a les defenses del consumidors. De fet, el nostre budell ja en té molts milions de Lactobacillus casei i de bifidus perquè són residents habituals a la flora intestinal. Així que l'únic benefici contrastat, pel moment, és el del preu: 50 cèntims per quatre pots de iogurt. És clar que si una quarta part dels britànics creu, segons un estudi de The Bible Society, que Superman és un personatge bíblic i un de cada tres ciutadans d'aquell país assegura que el guió d'Harry Potter està basat en les sagrades escriptures, no ens hem de posar les mans al cap si triomfa una marca de macarrons que no engreixa, perquè a diferència de les altres, està feta amb cereals amb un índex glucèmic més baix que la resta.

No entenc la fusió nuclear de l'Urani-235 però sé que la bomba atòmica és una cosa horrorosa. Trobo que la sèrie de TV House of cards és espatarrant però ignorava que hi hagués un precedent els anys 90 a la BBC, i en comparar els preus i la quantitat dels productes, no acabo de comprendre si em surt més a compte comprar el surimi de cranc o la barreta amb gust de cranc i si és millor la gelatina de llimona, taronja i maduixa o el pastís selva negra.

M'enfronto als catàlegs d'ofertes amb el mateix sentit de la responsabilitat que JFK a la crisi dels míssils de la bahia de Cochinos o Dwight Eisenhower, al desembarcament de Normandia. Estic tan concentrat comparant els preus de les llonces de porc i del pollastre sencer alimentat amb gra que no m'he adonat que la meva nevera megamoderna amb connexió Wifi ha estat víctima d'un ciberatac, que he col·locat el suavitzant de la rentadora en el lloc del sabó i que he posat la pizza a escalfar al microones amb paper d'alumini com si adaptés una escena de La gran estafa americana. La cafetera, que presenta símptomes evidents de desesperació, es dedica a aprendre's totes les cançons d'Alejandro Sanz i l'aspiradora s'ha incorporat a l'exposició dels 50 anys de la sèrie de televisió Viatge al fons del mar de la Massana.

Però tant me fa. He estalviat molt en la compra i sense haver d'anar a cap supermercat de xinesos. Estic especialment satisfet del paquet amb dues barretes d'ossos premsats Friskies Vital Chewing que m'ha costat 2,25 euros, cinc cèntims més barat que en els altres llocs. Encara que, ara que hi penso, no sé què en faré. No tinc gos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.