Tothom ha sentit històries sobre persones que de la pobresa més miserable en la seva infància han aconseguit una vida d'èxit. Són l'excepció, els casos que transcendeixen per damunt dels milions que passen sense res. La mitificació de l'èxit, la idea que tothom se'n pot sortir si ho vol són conceptes que es reiteren a través de missatges que han de fer creure en els somnis. Per què no ambicionar-ho, però les probabilitats són tan escasses com enganyoses.

Molts són els països amb infants que viuen literalment al carrer i que, per tant, ho fan de manera totalment marginada. S'han d'espavilar-se com poden. I molts són els països que han d'admetre el treball infantil perquè aportin una mica de diners a un preu de salut i educació. Per això, totes les accions que aporten a aquests infants possibilitats de formació com a persones, que els facin viure amb bons criteris, amb respecte a la seva salut són imprescindibles. No solament s'han d'aprendre habilitats, sinó que els projectes han d'anar d'afavorir un entorn d'afecte.

¿Per què volem un món millor?, es preguntava, en un reportatge televisiu, un líder ultradretà europeu del que no he retingut ni el nom ni la casa. Interrogant ben estrany. Les condicions actuals no tenen res a veure amb les dels sàtrapes de l'imperi persa. Si els rics i privilegiats volen seguir sent-ho, només ho aconseguiran en un entorn d'una població educada, dotada dels coneixements perquè funcioni tot i que es pugui seguir desenvolupant tots els sectors de manera sostenible. D'una altra manera no podrà ser, perquè es malbaraten recursos, idees, la pressió farà que ningú no visqui bé. En conseqüència, buscar un equilibri i el benestar generals és l'única solució perquè no se'n vagit tot en orris.

Amb tot això, no hi ha dubte que treballar per millorar les condicions de vida dels infants del carrer, d'aquest enorme col·lectiu, és d'una responsabilitat enorme i per això, hem de felicitar el projecte, premiat pel Comitè Andorrà de l'Unicef, de Cooperand, presidida per Carla Riestra, que ajuda els infants del carrer a Bolívia, a una de les ciutats, Santa Cruz de la Sierra, que ha experimentat un creixement més espectacular en les darreres dues dècades, però amb uns infants que tindran més expectatives de viure, de saber coses del seu país, dels seus companys, que aprendran i que forçosament han d'aspirar a una vida millor perquè hi tenen tot el dret. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.