PUBLICITAT

Els partits polítics i la transparència dels comptes

  • No volem un finançament ?a l'americana' de l'acció pública
JAUME BARTUMEU
Conseller general i membre del Consell Nacional de Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

L'article 26 de la Constitució reconeix als andorrans el dret de lliure creació de partits polítics i afegeix que el seu funcionament i organització han d'ésser democràtics i que les seves actuacions han de ser conformes a la llei. Els partits neixen del lliure exercici del dret d'associació, però contribueixen a la formació de la voluntat popular. Es considera que els partits i moviments polítics permeten l'expressió genuïna de la societat i també són una peça necessària per al funcionament de l'Estat democràtic.

El dia 3 d'abril vaig manifestar davant el Consell General que les dimensions d'Andorra faciliten una pràctica democràtica en magnífiques condicions de proximitat. Sense grans complicacions tècniques, la societat andorrana està en condicions d'acostar-se al vell somni de l'àgora de la Grècia clàssica. No obstant, cal que aquest joc polític es faci en condicions d'igualtat. Ens ho recorda l'art. 6.2, de la Constitució del Principat d'Andorra, segons el qual «els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives». Si no opera aquesta actuació arbitral i compensadora dels poders públics, queda obert el camí de la discriminació en el combat polític democràtic.

La proposició de llei qualificada de partits polítics que va presentar el Grup parlamentari demòcrata vol regular estrictament les organitzacions polítiques, el seu funcionament i els drets i deures dels seus afiliats. També fa referència al seu finançament. Aquesta iniciativa legislativa va néixer a partir de les reiterades recomanacions del Grup d'Estats contra la corrupció (GRECO) del Consell d'Europa que, en el seu darrer Rapport de Conformité sobre Andorra, adoptat a Estrasburg l'octubre del 2013, ens recordava unes anteriors recomanacions formulades el 27 de maig del 2011 en relació a la transparència del finançament dels partits polítics.

Tal i com es pot llegir en l'Informe del mes d'octubre de l'any passat, pàgina 13 i següents, la majoria demòcrata va fer arribar al GRECO el mes d'agost del 2013, el seu text, manifestant que estava ja validat pel seu grup parlamentari. Aquest text va més enllà de les recomanacions del GRECO –que fan referència al finançament dels partits i de les campanyes electorals– i vol regular el conjunt de l'activitat política. Pel que fa al finançament, la proposició introdueix la possibilitat de donacions de persones físiques i jurídiques (art. 23) i pretén regular-les en l'article 25. D'altra banda sembla que l'informe del GRECO del mes d'octubre de l'any passat va servir perquè el Grup parlamentari de la majoria modifiqués el text que havia enviat a Estrasburg el mes d'agost i, finalment, s'ha introduït en la proposició, que fou admesa a tràmit pel ple del Consell General el dijous 3 d'abril, la publicació dels noms dels grans donadors o patrocinadors de partits i campanyes electorals, la qual cosa constitueix un element important en la perspectiva de la transparència general del finançament polític. S'acabarà així amb l'obscurantisme i l'amiguisme dissimulat. El nostre grup parlamentari està convençut que aquesta modificació, gairebé de darrera hora, ha estat positiva perquè permetrà acostar-nos a un nivell suficient d'acompliment de les recomanacions pendents. Hem de ser conscients que el GRECO va ser molt clar en les conclusions del seu darrer informe: va donar a Andorra un termini fins el 30 d'abril del 2015, com a molt tard, per a informar de l'avançament en l'acompliment de les recomanacions que no havien estat enllestides.

El nostre grup parlamentari va donar suport a la presa en consideració d'aquesta proposició. Però com vaig manifestar el dia 3 d'abril del 2014 davant del ple del Consell General, aquella presa en consideració no representa un suport global al text, que esmenarem. De manera especial pel que fa a les aportacions de persones jurídiques que han de ser prohibides. Les persones jurídiques cobreixen altres fins específics, però no han de dirigir-se al suport de concretes accions polítiques. Aquest suport és propi de les persones físiques, que són les úniques que tenen realment el títol de ciutadans. Convindrà doncs que estiguem atents en la discussió d'aquesta nova norma legal. Hi ha el risc que sota el paraigües de la transparència es vulgui reforçar la influència d'alguns sectors econòmics en l'acció pública de l'Estat. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT