Foto: EL PERIÒDIC

Sóc conscient de que fumar ja no està de moda. Més aviat tot el contrari, molts dels meus contemporanis em miren de reüll quan encenc la cigarreta, mentre que d'altres que em volen bé m'aconsellen: «Hauries de deixar de fumar» o encara, «però si ho havies deixat, com és que hi has tornat?». Doncs no sé perquè hi he tornat potser per nostàlgia, potser perquè l'hàbit no et deu acabar d'abandonar mai... I ara, reconec que per rebel·lió, per portar la contrària a la prohibició de fumar. Perquè sóc una mica al·lèrgica a totes les prohibicions en general. Però a la de fumar, i sobretot a Andorra, encara més. Perquè Andorra és un país que ha viscut del tabac i per al tabac des de fa decennis i algun segle. Cosa que queda palesa quan al legislador –que ha fet bé la seva feina protegint la salut de tots– encara li costa adoptar tots els acords de l'OMS en aquesta matèria.

Sobretot quan es tracta de protegir la salut de les persones atacant l'arrel del problema, la mateixa indústria en fronts tan sensibles com el tràfic i el comerç íl·licit que esperonen el tabaquisme, oferint el producte a preus molt per sota dels que es ven legalment. Però no són aquestes grans directrius internacionals a les quals ens costa adherir el que provoca la meva tossudesa per la cigarreta. Recordo que quan encara no havia complert 11 anys, en un exercici de texte libre a l'Escola francesa de Sant Julià de Lòria, vaig escriure un poema –aquell dia tocava en català– que deia «el tabac és una planta molt formosa que dóna vida a Andorra». Del que seguia ja no me'n recordo... Tinc uns quants anys més.

Així que em costa acostumar-me a la idea de que els lligams socials, econòmics i emocionals que la ciutadania ha mantingut durant tants anys amb el tabac es puguin esborrar d'un dia per l'altre, sense més. Potser hauríem d'haver fet com a Suïssa i demanar a la població, a tota la població, què volia fer. I aleshores potser ens haguéssim adonat que deixar triar és el millor. Perquè al final es tracta d'això no? Almenys mentre no es retiri el tabac de la venda en botigues o estancs, no es tanquin les fàbriques i no s'arrenquin les mates. Mentrestant, i encara que a algú li pugui desagradar, sempre ens quedarà el casino per anar a passar una estona entre amics i fumar... H

Per a més informació consulti l'edició en paper.