L’ambaixador espanyol, Alberto Moreno, ha estat un diplomàtic atípic, en el millor sentit de la paraula. Andorra ha de lamentar la seva marxa, perquè ha estat una persona que ha volgut conèixer el país i que ha estat sempre afable i proper, dues característiques que no s’acostumen a donar-se gaire entre els diplomàtics, més aviats freds i llunyans per excés de recel i de prudència.
Moreno no ha intentat mai escapolir-se dels problemes, ni de les preguntes. Fins i tot, la seva sinceritat –quan va pronunciar-se sobre el referèndum que reclama Catalunya– li va comportar un seriós problema amb el seu Govern, quan l’únic que va fer és mostrar el seu tarannà democràtic sense oblidar en cap moment que representa a Espanya i que ha de defensar el seu país.
L’ambaixador no només parla català, sinó que manté una beneficiosa sintonia amb aquell país on li toca treballar, com en aquest cas ha estat Andorra.
Durant la seva estada s’han posat les bases per signar el conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i Espanya, i que no hagi el mínim dubte que sense els seus informes favorables, Madrid no faria aquest pas tan important.
Ahir, en els micròfons de Ràdio Nacional d’Andorra, aquest diplomàtic barceloní que ha passat per Angola, Luxemburg i que ha estat en la Representació Permanent davant la Unió Europea, va tornar a parlar clar, i de pas va fer callar algunes veus. Moreno va dir que Espanya no signaria el CDI sense l’IRPF.
Després de quatre anys ha de fer les maletes, gairebé coincidint amb la marxa de Zaïr Kedadouche, un altre exemple d’ambaixador sense pèls a la llengua, no d’aquells que necessiten ser interpretats, que diuen les coses a mitges, que insinuen coses que després desmenteixen. I és que Moreno és llicenciat en Ciències de la Informació –igual que un servidor que no ha arribat a cotes tan elevades–, i al contrari de molts periodistes que es transformen quan treballen pels que manen i que acaben tement a la premsa, Moreno contesta, rep i manifesta el que pensa. Andorra perd dos grans diplomàtics i, sobretot, dues grans persones i avaladors d’aquest país. A veure que ens toca ara. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.