• La mordassa no figura entre els elements per millorar el meu aspecte

Foto: noe

Una de les millors coses que et pot passar junt a que soni el despertador i sigui diumenge, estirar-te a la platja just després de sortir de l'aigua o arribar a la parada i que passi el Bus Exprés, és fer un bon canvi d'imatge. Hauré d'anar al personal coach que ocupa un local de planta baixa al centre d'Andorra la Vella i que pinta realment bé. L'objectiu és sortir amb l'energia de l'huracà Katrina encoratjat pels quatre genets de l'Apocalipsi i la música del grup de black metal noruec Immortal, perquè la regeneració no passa només per la casa reial espanyola. Abans, però, hauré de resoldre uns quants dubtes. Perquè resulta que al darrer Primavera Sound triomfaven els abrics American Apparel i aquest any s'han vist molts Quechua que són de la gamma baixa de preus. També diuen que es portarà el color rosa en una tonalitat semblant a la de la nova samarreta del Reial Madrid i les camises estampades com les que va popularitzar, en el seu moment, l'Enrique Salazar de Los Chunguitos. Clar que per orientar-me i no fer una apologia del terrorisme tèxtil hi haurà el personal coach i, també, la secció Gente y estilo del diari ABC que marca tendència. Res de mordassa, de pentinats incomprensibles com el de Kim Jong-un, sabates imposables i accessoris estrambòtics, o de regalar la bossa de Moschino que reformula el logo de McDonald's. Segur que el nou assessor, del qual no puc desvetllar el nom --ni el sou, com els relacions especials del Govern-- emparant-me en la protecció de dades, em recomanarà d'anar al gimnàs tot i que el múscul d'avui pot ser el michelín de demà, i de voler ser com el David de Miquel Àngel pots acabar semblant una escultura del Botero. Així mateix, caldrà que sigui modern, tecnològicament parlant, amb tablet, emepetrés i selfies a Instagram que donen molt bon rendiment.

Precisament unes entranyables fotos de la Cersei, la superdolenta de Jocs de trons en aquella xarxa social m'ha permès reconciliar-me amb el personatge quan encara estava totalment trasbalsat pel seu paper mortífer al darrer episodi. Entre els consells del coach hi figurarà que el meu humor no haurà de ser tan àcid com la sang d'Àlien i, em dirà, que com Leo Messi només parli al camp, que la directiva del seu club ja ho farà als jutjats pel cas Neymar, i el seu company Piqué donarà primícies perquè no s'ha donat compte que hi ha un micròfon obert. Així que res de recitar les Bucòliques de Virgili a ritme de rap, però imposició de xerrar amb la mateixa naturalitat del festival d'Eurovisió que del Sonar, de política que de cuina, de les onades migratòries o de la situació de la dona a l'Afganistan.

Hauré d'estar preparat com si hagués d'entrar a treballar a Silicon Valley, m'acostumaré a seguir la novena temporada de 24 i dominaré les xarxes socials a la perfecció però sense arribar a l'extrem de passar-me tot el dia enganxat al Facebook i convidar les meves amistats a jugar al Social life. Abans de regalar les meves dades, les subhastaré a Google. Aquesta empresa i d'altres basen el seu negoci en recol·lectar dades anònimes que els cedim gratuïtament per vener-les a agències de publicitat. Cal eliminar, doncs, els intermediaris com ja va fer un ciutadà holandès que es diu Shawn Buckles.

Total: els que més alerten sobre la privacitat de les xarxes socials són organismes i intel·lectuals que no les utilitzen gaire. I entre els joves, ja que em considero un d'ells sinó per edat al menys per ment després que hagi passat pel personal coach, la privacitat no és un dels nostres problemes. Quan penso que Facebook aconsegueix calibrar fins 3,5 milions de variables que aplica per segmentar audiències a mida del client publicitari, al Twitter hi ha un autèntic estira i arronsa després que el diari Més edités, dijous passat, una encertada i original edició en blanc arrel de l'anomenada «llei mordassa». El nom legal és proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge que va ser entrada a tràmit pel grup parlamentari demòcrata.

De sobte, quan més animat estava el diàleg, els comentaris es van interrompre. No sé si perquè aquell dia (dijous 5 de juny) a les 12 del migdia hi havia sis convocatòries de roda de premsa o perquè va aparèixer una piulada des del compte del programa de RNA Ara i aquí que deia: «gràcies per la vostra companyia i fins demà a les vuit» que potser va ser més resolutiva i definitiva que els milers de cites de Paulo Coelho que es pengen cada dia al Facebook.

Amb tot aquest enrenou cibernètic vaig estar a un pas de perdre'm la meva primera cita amb el personal coach. Bàsicament perquè en anar-me escalfant amb alguns comentaris, estava a punt d'entrar en autocombustió i de quedar reduït a cendres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.