• Hi ha una gran desconeixença d'aquesta meravella natural, realment un bé cultural d'identitat nacional

Foto: ÀLEX LARA

L'any 2004 es va aconseguir que La Vall del Madriu-Perafita-Claror fos inclosa a la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat, per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco. Aquesta és la motivació principal per la qual la Vall ha de ser susceptible de fer-ne una proposta d'interpretació, dotant-la d'un valor necessari que podria representar un ús turístic potencial una vegada posada en marxa.

A més, un altre dels motius principals és la gran desconeixença d'aquesta meravella natural, realment un bé cultural d'identitat nacional, entre la societat d'aquest petit país, fet que esdevé solucionar urgentment. Perquè cal donar valor a aquest bé, per als propis andorrans i iniciant la seva coneixença, des dels estatus públics i culturals més primerencs de la nostra joventut, és a dir, des de les escoles primàries del nostre país.

Cal recordar que la missió principal de la interpretació és contribuir a la protecció i a la conservació d'aquest bé, patrimoni mundial segons la Unesco. A més, torno a repetir que és patrimoni de tots els andorrans, un patrimoni del que hem d'estar orgullosos, el qual hem d'obrir als ulls dels visitants forans, com a verdadera representació de la nostra identitat cultural i de la nostra memòria històrica.

Per tal de seguir l'exemple ben reeixit, com el que ha estat el Centre d'Interpretació de la Farga Rossell, inicialment caldria utilitzar quatre elements prou definitoris a l'hora de crear una veritable pedagogia en la realització del disseny interpretatiu de la Vall del Madriu-Perafita-Claror:

1. Recerca: cal estudiar, investigar, catalogar i inventariar tots els elements naturals, culturals i històrics que conformen aquesta vall andorrana.

2. Conservació: és necessari treballar, elaborar i dissenyar un autèntic pla de conservació i protecció, per a que les generacions futures d'andorrans en puguin gaudir, en les mateixes o si cap, en millors condicions en que nosaltres els hi hem lliurat.

3. Posada en valor: saber valorar aquest entorn natural suposa intentar explicar, transmetre i difondre d'una manera enriquidora i motivant, la voluntat de respectar i per tant, d'estimar aquest entorn en la seva justa mesura, és a dir, del que representa com a identitat per als andorrans.

4. Divulgació: el fet de intentar difondre aquest bé natural des de diferents situacions, perspectives i àmbits socials i culturals, amb el màxim de rigor, disciplina i qualitat, per força haurà de ser absolutament complementari a l'execució del disseny interpretatiu.

Una vegada ben establerta l'inestimable necessitat pedagògica en la planificació del disseny interpretatiu, ara hem de tenir clars els eixos vertebradors de la veritable intenció de la interpretació.

En primer lloc, si ens preguntem perquè cal interpretar La Vall, és clar que la necessitat d'obrir inicialment la potencialitat d'aquest recurs, declarat patrimoni mundial per la Unesco, als ulls de tots els andorrans, incitarà de seguida la curiositat de tot ells, però sobretot dels més joves, dels que majoritàriament no ho saben.

Preguntaran el perquè d'aquesta declaració o què té d'important, i és aquí on entra en joc l'intenció verdadera de la interpretació.

I també caldrà decidir si aquesta interpretació millorarà la gestió d'aquest paratge natural que, sense cap dubte, el fet de conèixer de primera mà, de visitar-lo, de valorar-lo, de gaudir-lo i d'establir connexions històriques, acabarà esdevenint estimació i per tant, voluntat de gestionar i controlar la millor manera de totes les possibles, la conservació i gestió d'aquest recurs.

En segon lloc, s'han d'establir els objectius de la interpretació racionalment; analitzar els recursos positius que ens ofereix la Vall i les seves limitacions i caldrà analitzar a quins usuaris anirà adreçada. Per descomptat, els primers seran els propis andorrans, necessitats d'aquestes revelacions d'identitat. S'hauran d'estudiar al detall cadascun dels missatges que volem transmetre sobre la Vall, definir aquests mateixos missatges i elegir els millors mitjans pels quals els hi adreçarem.

També caldrà definir els equipaments i serveis interpretatius necessaris per dur a terme, en les millors condicions possibles, la transmissió d'aquests valors. Arribats a aquest punt, s'hauran de dissenyar aquests mateixos mitjans i de com hauran de ser els equipaments que caldran, des d'un procés creatiu i engrescador, evidentment elaborat per especialistes en la matèria.

En tercer lloc, i ara ja som en la fase de treball in situ, el veritablement pràctic, perquè fins ara ha estat bàsicament teòric, caldrà executar les obres, pel que fa a l'entorn de la Vall, segons el pla d'interpretació que prèviament haurem dissenyat. Ara tocarà llogar personal, no qualsevol, sinó el més adient, participatiu, en cap cas forà i ben preparat i motivat, adquirir el material necessari per, finalment, implementar els programes elaborats en l'objectiu acordat, sense desviar-nos ni un mil·límetre del pla d'interpretació. Arribats a aquest punt, ja no serà necessària més despesa de fons extres dels acordats, davant d'imprevistos no calculats a l'avança; no hi haurà descoordinació i tampoc improvisació, perquè ens haurem cenyit a la inicial planificació interpretativa. Llavors tots aquests esforços tindran un autèntic sentit i prous nervis, en quan presentarem el patrimoni al visitant.

No cal dir que, desprès, intermitentment i tot sovint, caldrà fer una avaluació rigorosa i des de dins, per tal de valorar el tipus d'impacte que s'ha assolit: positiu, engrescador, emocionant, pedagògic, avorrit, cansat, insuls, poc atractiu, etc. A través d'aquest inestimable feedback i amb l'objectiu de millorar la resposta del públic i la seva atenció, i per tal de poder nodrir-nos d'aquesta pròpia anàlisi per, finalment, millorar tots aquells deficitaris aspectes que presenta la nostra interpretació d'aquesta Vall. Vet aquí el teòric Centre d'Interpretació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, sense perdre de vista els seus aspectes més fonamentals, com poden ser: a quin públic el volem adreçar, i quina mena de confort i qualitat d'experiència els hi volem oferir; la conservació i la gestió d'aquest patrimoni, amb totes les seves característiques intrínseques; l'aspecte econòmic, que esdevindria una inversió prou important per tots els actors entrevinents, públics i privats, que necessariament hi haurien de prendre part.

Afegir que no hem volgut esmentar quin tipus d'accés rodat hauria de tenir, no cal entrar amb més polèmiques, ni on, ni com hauria de ser el pàrquing per a vehicles. Ni el tipus de senyalització més idònia per a tot el territori andorrà, així com a dins de la pròpia vall. Tampoc, si caldria que l'autèntic camí empedrat, símbol inequívoc dels treballs i esforços dels nostres avantpassats, s'hauria de condicionar millor per a que no fos un trencacames. Ni tan sols esmentar el segur i elevat cost econòmic que representaria per les entitats públiques, ara que les seves arques són buides, per la construcció d'aquest pla d'interpretació. Perquè això ja és feina dels especialistes en la matèria. L'objectiu d'aquest pla és el de posar en valor, de fer conèixer, en definitiva de fer estimar un patrimoni, bé natural i cultural que els de fora han dit que és patrimoni mundial de la humanitat, i alguns d'aquí, malauradament encara desconeixen massa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.