Demà se celebrarà el Dia internacional per la eliminació de la violència contra les dones, una commemoració recurrent que l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir fa 25 anys celebrar anualment, i que fa córrer rius de tinta, encara que malauradament constitueix una xacra de difícil solució i amb poca evolució positiva al llarg d'aquest quart de segle.

Més enllà de les societats occidentals més involucrades en la lluita contra la violència envers les dones (mal anomenada sovint com a violència de gènere o violència domèstica), i amb una consciència cada cop més aguditzada al voltant d'aquest tema, ens trobem amb les societats de països en vies de desenvolupament en què la violència masclista segueix de forma desenfrenada, sota el pretext de la religió, la guerra, l'honor o, fins i tot, l'economia.

Sembla, però, que cada cop es tendeix més a donar un sentit molt més ampli a la paraula violència, destacant que més enllà de la violència física –maltractaments, prostitució, violacions, matrimonis forçats, excisions, crims per venjar l'honor de la família, avortaments clandestins, control de la virginitat abans de l'enllaç o d'ocupar un lloc de treball, i un llarg etcètera– n'existeix una altra, la violència psicològica, que sembla no tenir uns marges encara prou ben definits.

Si bé resulta evident que formen part del maltractament psicològic els insults o l'assetjament –i també la imatge denigrada de la dona que es transmet en publicitats, en pel·lícules o en videojocs–, no és menys cert que també ho són els posts en blocs antifeministes, les imatges repercutides a les xarxes socials per homes venjatius, o els comentaris i els acudits despectius sobre la dona en general. També es poden considerar violència –com deia fa poc Winnie Byanyima, directora d'Oxfam Internacional, arran de l'informe “Iguals” – la desigualtat i la discriminació, tenint en compte que la major part de la població més pobra del món es troba formada per dones i infants: un 53% de les dones treballadores del món tenen treballs precaris i el promig dels salaris femenins a nivell mundial són, en totes les regions i sectors, entre un 10% i un 30% inferiors als dels homes, per un treball igual. També recordava que en casos de conflictes armats i de retallades sanitàries les dones són les més mal parades i ningú fa res per remeiar-ho, i que malgrat una alta participació femenina en el mercat laboral dels països més evolucionats, la discriminació per maternitat segueix sent vigent com una forma de violència soterrada i insidiosa. Molt per dir i molt per fer, però 365 dies l'any.

Per a més informació consulti l'edició en paper.