PUBLICITAT

Dones maltractades

ESTEBAN

L'insult et sorprèn la primera vegada que la teva parella te'l dirigeix, per inesperat, per violent. Després s'incorpora, s'infiltra, a poc a poc, entre els qualificatius que t'arribaran a les oïdes tots els dies i acaba semblant-te inseparable del teu propi nom. «Ets una merda, ets una filla de puta, no serveixes per res». Tu tens la certesa que qui s'està deixant la pell per tirar aquesta llar endavant ets tu i, no obstant això, en un moment o un altre que el dubte s'obre pas en el teu interior, acompanyada d'un sentiment de culpa. I et planteges la pregunta nefasta: serà veritat el que diu? Aquí radica, més que en la bufetada o l'empenta, l'efecte demolidor del maltractament. Una veu interior que, als moments en què encara sorgeixen espurnes de valor per rebel·lar-te i escapar, empeny a la submissió com a forma d'expiació d'una culpa que en realitat no tens. Jo la vaig veure el dia que vaig imaginar la separació com a única via possible de fuita i em va dir que potser era jo la responsable de la nostra mala relació, que potser, jo no havia fet prou o no era prou llesta o bona o que, potser, no m'esforçava tot el necessari per arreglar les coses. Encara avui quan aquests anys s'han convertit per a mi en un malson, escolto aquesta veu quan la meva filla em diu que mai em va poder perdonar que li hagués donat un pare així.

Em diu això, des del rancor de set innocents anys, i jo em sento culpable, penso tens tota la raó! I no puc fer res per conjurar aquest sentiment. Les primeres vegades que m'insultava, que em cridava jo tenia força interior per rebel·lar-me, per plantar-li cara. Em deia que jo era una merda i li responia, m'enfrontava a ell. Fins que vaig assumir, que el meu era un combat desigual perquè ell mesura 1,88m i pesa gairebé 100 quilos i per aniquilar-me li bastava amb mantenir-me a distància amb una mà i copejar-me amb l'altra. Llavors vaig ser conscient que podria morir i em vaig resignar, o m'enganyo pensant que ho volia i que aquests arravataments de violència no eren excuses suficientment poderoses per tirar per la borda la nostra relació.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT