Entre altres perles a causa del llenguatge políticament correcte, el debat social i mediàtic generat per les matances perpetrades per tres terroristes islamistes a París (la del setmanari i la del supermercat jueu) ens ha deixat dos tan additives com fal·laços. La primera pretén que no tenen res a veure l'«islamisme» i el «gihadisme» amb l'islam. D'aquí derivaria una equidistància a l'hora d'analitzar l'origen del fanatisme que anima els terroristes a perpetrar els seus crims. Equidistància que arriba a ser ofensiva per a la memòria de les víctimes i de les seves famílies. Una altra perla cristal·litza al voltant de la idea que no estem davant d'una guerra. Guerra declarada contra els valors democràtics –respecte a la vida i les llibertats– esteses com a pilars de la societat europea i per extensió, occidental. Els que així opinen, ometen els fets. Obliden que darrere de la violència de signe islamista subjau la llarga i històrica pugna entre sunnites i xiïtes per fer-se amb la supremacia religiosa i, per tant, amb el poder polític en aquells territoris on es rendeix culte al Profeta Mahoma, estenent, si poguessin, a nous dominis. Aquesta pugna que salvant les distàncies recorda el que fa segles van ser les guerra de religió a Europa (catòlics contra protestants i viceversa), en el món musulmà es va iniciar en les albors mateix de l'expansió de l'islam després de la mort violenta d'Husayn, fill d'Ali, el gendre del Profeta. Aquell crim va assenyalar la divisió entre els dos corrents principals de l'islam. En l'actualitat els estats que es disputen aquesta hegemonia són Aràbia Saudita i l'Iran dels aiatol·làs. Darrere de l'anomenat «califat islàmic» (sunnites) que controla territoris a Síria i l'Iraq i recluta mercenaris als barris d'emigrants musulmans a la perifèria de les capitals europees se sospita del suport d'algun dels emirats del Golf. D'altra banda, de tots és coneguda la proximitat del règim teocràtic de Teheran a Hizbolla al Líban i Hamàs a Gaza. I, que dir de Boko Haram, el grup terrorista que segresta i mata a Nigèria amb l'objectiu proclamat de la imposició a tot aquell immens país de la xaria, la llei islàmica. Les autoritats europees s'afanyen a perfeccionar els protocols de seguretat –a la vista dels errors detectats a París–, però potser la clau per combatre amb més eficàcia l'última novetat en matèria de terrorisme, els anomenats «llops solitaris», passaria per rastrejar les fonts que els financen. A ells i a determinats imants que prediquen la jihad a les mesquites. Investigar i no deixar-se portar per la por. Qui no veu que ens han declarat la guerra està cec o té por.

Per a més informació consulti l'edició en paper.