Buscant una mica de suport a les meves opinions i percepcions personals, em quedo amb la citació d’Axel Khan, professor de medecina i científic reconegut francès: Per raons biològiques i hormonals, els homes tenen una tendència a la competició mentre que les dones tenen facilitats pels intercanvis. Em satisfà, cap aquí anava jo!
 

El pròxim 8 de març celebrarem el dia de la dona. Aquestes celebracions, en general em deixen més aviat indiferent però he de reconèixer que tenen almenys el mèrit de fer-nos reflexionar (amb mi ha funcionat!).
 

De més jove, segurament condicionada per haver crescut en una família amb dos germans nois i, de forma general, per haver-me sentit tractada d’igual manera (a part d’alguna anomalia d’origen cultural accentuada pel fet de ser la més gran dels germans), la percepció personal d’aleshores em portava a voler pensar que no hi havia diferències, a part de les físiques entre els nois i les noies.
 

Segurament, l’experiència de vida i una certa maduresa, que no saviesa, adquirida avui dia, m’ha portat a un plantejament molt diferent del que tenia.
 

Les diferències hi són. La sensibilitat seria més característica del gènere femení. Estic convençuda que les noies percebem sovint coses que els nois ni veuen: missatges subliminars, llenguatge corporal, estats d’ànim de la gent, cansament dels nens... El gènere masculí és més pragmàtic, no perdrà temps en donar voltes a les coses i per tant, pot arribar a ser més executiu. No pretenc ara fer una diferenciació precisa de tots els trets que ens caracteritzen als uns i als altres tenint en compte a més que d’excepcions també n’hi ha.
 

Actualment tenim sobre la taula legislar sobre la igualtat de gènere. Ho han fet altres països; tot i que molt sovint les intencions són bones però en general poc efectives.
 

Estic fermament convençuda que en qualsevol equip de treball s’hauria de buscar la paritat i, en cap cas, ho dic únicament per una qüestió de justícia social –que també– sinó que em refereixo a l’eficiència. Tinc clar que, excepcions a part, l’home destacarà per unes qualitats i la dona per unes altres, totes elles completament compatibles, complementàries i que aportaran l’excel·lència.
 

Havent tingut l’ocasió d’intercanviar sobre el tema amb parlamentàries dels països nòrdics, et reconeixen que han hagut de recórrer a recursos més o menys incitadors i intervencionistes per arribar a ser els països més avantguardistes en l’assoliment de la igualtat de gènere.

Algun dia, tinc clar que la societat veurà de manera natural la utilitat de potenciar la igualtat de gènere en tots els àmbits. No caldrà que ningú imposi res, es farà automàticament; però de moment, potser ens haurem de plantejar si ens comencem a mullar potenciar-la a través d’incentius fiscals o altres, valoritzacions de diferents tipus o fins i tot quotes o penalitzacions per arribar a la paritat en càrrecs polítics, administracions públiques i empreses.
 

M’espanta l’evolució regressiva d’alguns països en el tracte a les dones. A vegades penso que potser sí que aquesta necessitat de rebaixar la dona, trepitjant els seus drets com a persona, violant-les, torturant-les o fins i tot matant-les, amaga una por no admesa de molts homes dèbils i covards a ser destronats per elles dels seus pedestals. Estic convençuda que si les dones estiguessin al lloc que els hi correspon com a sers humans i ciutadanes de ple dret, s’acabarien les atrocitats que es cometen en aquests països, cap al gènere femení i cap a la població sencera.
 

Per haver treballat molts anys en un món de dones i des de fa un temps en un món fortament dominat per homes, tinc claríssim que la paritat és necessària, perquè és bona i eficient!
 

*Consellera general socialdemòcrata