La quantitat d’informació revelada en l’afer PanamaPapers és colossal: 11,5 milions de fitxers d’arxius provinents de Mossack Fonseca, una societat especialitzada en la domiciliació offshore basada a Panama City, d’aquí el nom de l’escàndol d’abast mundial. De fet, tot comença quan el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ en anglès) rep una quantitat astronòmica de documents privats comprometedors d’una font anònima via el diari alemany  Süddeutsche Zeitung.
Els documents revelats esquitxen grans capitalistes i polítics en actiu. Fins i tot, a casa nostra, el ministre de finances s’ha anticipat a anunciar-nos que pot sortir en la dita llista negra, a través d’una societat panamenya que va estar al seu nom.
L’afer PanamaPapers és una d’aquestes accions valentes de denúncia que donen esperança en veure que hi ha gent amb valor. Persones  que estan disposades a jugar-se-la en desvelar accions il·legals, no aprovables i en menys grau de gravetat, poc o gens ètiques.
De fet, celebro la valentia de qui ha permès treure a la llum fets d’aquesta índole perquè té molt mèrit, ja que això comporta el risc de posar el dit a la llaga de persones poderoses, moltes amb pocs escrúpols. Em refereixo en alguns casos a delinqüents de gran envergadura, d’altres vegades a  gent amb molts recursos econòmics que poden xafar qualsevol amb mitjans de tota mena, i també legals i jurídics.
A la base, segurament hi ha algú indignat i enfadat, que potser no té res a perdre, que actua en veure que molts panamenys es moren de gana o viuen en la misèria, i just al costat s’amunteguen milions i milions de dòlars d’aquelles persones que passen el seu temps en platges paradisíaques, en iots, festes mundanes i altres activitats... esgotadores, amb diners de provinences poc o gens legals!
Certament aquí a Andorra, hem viscut molts anys de l’evasió fiscal dels països veïns, tot i que alguns més que d’altres. Era permès i legal i per tant, no hi ha res a dir per part andorrana.
Tanmateix, tot plegat em remet a l’afer BPA. 394 dies després de la primera nota del FinCEN encara cueja i per molt que ho vulgui negar el Govern i altres institucions, subsisteixen moltes incògnites sobre les causes que van provocar que el martell americà ens piqués de ple.
Certa premsa francesa no dubta en afirmar que la importància d’aquests documents, que enxampen de ple a personalitats polítiques importants, aclariria les raons de la lentitud dels governants a legislar de manera consensuada i efectiva contra l’evasió fiscal.
Aquesta és una hipòtesi que es va plantejar des de l’inici del tsunami BPA.
Podia ser que els Estats Units, moguts per la seva creuada contra el blanqueig internacional, actuessin a través de la Patriot Act 311 contra Andorra, cansats d’un menfotisme, d’una lentitud i/o d’una inacció del Govern de DA!
Un Executiu sens dubte influenciat pels vincles amb el món bancari. Un sector que, de manera comprensible estava preocupat pel futur dels seus fons, que evidentment anava condicionat al manteniment de la confidencialitat dels seus clients.
La responsabilitat d’un Govern és saber avaluar què es mou al nostre voltant i actuar en l’interès de tots, s’han acabat els temps en què podíem fer l’estruç (diguem-li  l’andorrà) esperant que passi la tempesta.
Ens preocupa que aquesta sigui una de les veritables raons de la situació post 10 de març 2015!
Consellera general socialdemòcrata