Els deutes de la CASS
La Llei 17/2008 de la CASS va entrar en vigor l’1 de novembre 2009. Aquesta va preveure que les persones que exerceixen una professió liberal, els titulars d’un comerç, indústria o d’una explotació agrícola i els administradors de societats fossin afiliats obligatoris del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.
La Llei va acordar un termini de tres anys per adaptar-se. I posteriorment, a causa dels problemes que es van generar, es va allargar la moratòria fins al 30 de juny del 2013. Segons les pròpies dades de la CASS, hi ha registrats 1.349 comptes de persones que realitzen una activitat per compte propi que tenen deutes amb la parapública. La quantitat és enorme! Està clar i és ben sabut que tots hem de conèixer les lleis d’on vivim i les seves obligacions. Tanmateix, és una evidència també (jo ho tinc clar!) que un Govern ha de saber fer arribar la informació als seus ciutadans perquè aquests compleixin. Perquè si molts no ho fan, el problema sens dubte el té el Govern. El té per diverses raons: perquè potser resultarà ser una normativa inadaptada per alguna raó i també perquè tindrà molta feina a l’hora de reclamar els imports deguts en el cas d’impagaments. Per fer un símil pedagògic, el professor que no aprova la gran majoria d’alumnes, alguna cosa ha fet malament: o bé, no s’ha explicat correctament, o bé l’examen era massa difícil. Ja entenc que entre tots aquests deutors hi haurà part de gent amb mala voluntat o mala fe, com a tot arreu. Ara bé, sé que entre ells, hi ha molta gent que s’hi ha trobat per desconeixement i sense cap tipus de voluntat d’estar dins de la il·legalitat, alguns per ser membres de Consells d’Administració de societats inactives sense cap tipus de retribució, d’altres per figurar en aquests consells seguint metodologia antiga i sense cap mena activitat... El més greu de tot això no és tant el desconeixement i que moltes persones que realitzen una activitat per compte propi es trobin en situació irregular. La parapública reconeix problemes a l’hora d’accedir a la informació que li permet assumir les obligacions que li ha confiat la llei i això ha fet que la CASS hagi accedit massa tard a les dades necessàries. Quan a una persona se l’avisa de manera ràpida del seu incompliment, aquesta té l’opció i obligació de rectificar i d’actuar per evitar mals majors. Molta gent s’ha trobat amb la mala papereta d’assabentar-se tard de la seva situació irregular i d’haver d’assumir deutes importants acumulats de molts i molts mesos, i potser anys. El fet que la mateixa CASS reconegui haver negociat 446 compromisos de pagament de cotitzacions evidencia que parlem de quantitats gens menyspreables.
Evidentment que les administracions públiques han de fer complir les lleis; però entenc que el sentit comú hauria demanat tramitar al seu moment les disposicions necessàries perquè els ciutadans no haguessin d’assumir les conseqüències de la ineficiència de l’executiu. Hauria calgut actuar legislativament o d’una altra manera per canviar una situació problemàtica per molta gent. Lamentem que aquestes maneres de fer es reprodueixin massa sovint i tenim clar, els socialdemòcrates, que aquestes actuacions anòmales són sense cap mena de dubte responsabilitat del Govern de DA.
La Llei va acordar un termini de tres anys per adaptar-se. I posteriorment, a causa dels problemes que es van generar, es va allargar la moratòria fins al 30 de juny del 2013. Segons les pròpies dades de la CASS, hi ha registrats 1.349 comptes de persones que realitzen una activitat per compte propi que tenen deutes amb la parapública. La quantitat és enorme! Està clar i és ben sabut que tots hem de conèixer les lleis d’on vivim i les seves obligacions. Tanmateix, és una evidència també (jo ho tinc clar!) que un Govern ha de saber fer arribar la informació als seus ciutadans perquè aquests compleixin. Perquè si molts no ho fan, el problema sens dubte el té el Govern. El té per diverses raons: perquè potser resultarà ser una normativa inadaptada per alguna raó i també perquè tindrà molta feina a l’hora de reclamar els imports deguts en el cas d’impagaments. Per fer un símil pedagògic, el professor que no aprova la gran majoria d’alumnes, alguna cosa ha fet malament: o bé, no s’ha explicat correctament, o bé l’examen era massa difícil. Ja entenc que entre tots aquests deutors hi haurà part de gent amb mala voluntat o mala fe, com a tot arreu. Ara bé, sé que entre ells, hi ha molta gent que s’hi ha trobat per desconeixement i sense cap tipus de voluntat d’estar dins de la il·legalitat, alguns per ser membres de Consells d’Administració de societats inactives sense cap tipus de retribució, d’altres per figurar en aquests consells seguint metodologia antiga i sense cap mena activitat... El més greu de tot això no és tant el desconeixement i que moltes persones que realitzen una activitat per compte propi es trobin en situació irregular. La parapública reconeix problemes a l’hora d’accedir a la informació que li permet assumir les obligacions que li ha confiat la llei i això ha fet que la CASS hagi accedit massa tard a les dades necessàries. Quan a una persona se l’avisa de manera ràpida del seu incompliment, aquesta té l’opció i obligació de rectificar i d’actuar per evitar mals majors. Molta gent s’ha trobat amb la mala papereta d’assabentar-se tard de la seva situació irregular i d’haver d’assumir deutes importants acumulats de molts i molts mesos, i potser anys. El fet que la mateixa CASS reconegui haver negociat 446 compromisos de pagament de cotitzacions evidencia que parlem de quantitats gens menyspreables.
Evidentment que les administracions públiques han de fer complir les lleis; però entenc que el sentit comú hauria demanat tramitar al seu moment les disposicions necessàries perquè els ciutadans no haguessin d’assumir les conseqüències de la ineficiència de l’executiu. Hauria calgut actuar legislativament o d’una altra manera per canviar una situació problemàtica per molta gent. Lamentem que aquestes maneres de fer es reprodueixin massa sovint i tenim clar, els socialdemòcrates, que aquestes actuacions anòmales són sense cap mena de dubte responsabilitat del Govern de DA.