El passat dimarts, a l’ocasió del debat de la moció presentada pel PS, es va parlar per tercera vegada en sessió parlamentària del desencertat reglament de les baixes que obliga les persones en aquesta situació a quedar-se al domicili cada dia de la setmana de les 9 a les 12 h i de les 15 a les 17 h.
Ja ens havia quedat evidenciat per dues vegades, vistos els arguments exposats per l’actual ministre de sanitat i la seva antecessora, que l’únic objectiu al darrere d’aquesta mesura era la d’evitar baixes, de manera indiscriminada, i actuant així solament amb motivació administrativa i econòmica. Tanmateix, al darrer Consell, a través de la moció vam voler conèixer el posicionament de tots els membres amb poder decisori de Demòcrates per Andorra, volíem escoltar de viva veu el posicionament dels parlamentaris de la cambra.
Dimarts, DA va defensar a capa i espasa la mesura, justificant-la amb cites com «Feta la llei, feta la trampa», «Paguen justos per pecadors» i reconeixent que l’objectiu era «tancar» la gent a casa; evidenciant així que la intenció era fer la baixa més penible i menys atractiva de cara a evitar abusos.
Pel seu posicionament, va quedar clar que tant els fa, a Demòcrates, les conseqüències pràctiques i perjudicials per qui està de baixa, a qui se sotmet sistemàticament a una situació similar a l’arrest domiciliari sense cap justificació mèdica.
Els Demòcrates van voler comparar la mesura amb la legislació francesa, ometent, el que sens dubte per ells, és un detall sense importància, que a França qui pren la decisió relativa a l’autorització de sortir de casa, quan s’està de baixa, és el metge. És qui coneix el pacient i sap quina és la seva situació física i moral. I així ho diu l’art R323-11-1 del Codi de la Seguretat Social francès.
A Andorra, a més de tancar a casa una hora més que a França per defecte a tots els pacients, de no haver previst la clàusula que permet sortir per fer proves i tractaments, cal la comunicació i aprovació de la CASS per poder-se excloure de la mesura, prèvia justificació del metge o de la persona. Un procediment més que feixuc per a les dues parts, i encara més per a un assegurat que recordo de passada, està debilitat per la causa que li ha ocasionat la situació de baixa.
Segons el president de la Comissió Legislativa de Sanitat, membre i portaveu de DA, aquest tema ens suposa una obsessió. Probablement podem acceptar com a tal, la insistència del PS per exigir a DA que posi d’una vegada per totes la persona (totes) al centre del sistema; de manera general, però encara més en temes socials i sanitaris.
Estic convençuda que com a societat hi guanyarem tots quan prioritzem les persones i després la resta i això, sense que en cap cas, se’ns pugui considerar mals gestors.
Un bon Govern ha de treballar per buscar la cohesió entre els seus ciutadans. Ha de fomentar una societat solidària, amb l’empatia que ens porti a pensar que algun dia podem bascular cap a l’altre costat i que tinguem la certesa de què si això passa, se’ns ajudarà.
Els socialdemòcrates estem preocupats per l’habitual tendència de DA, massa estesa aquests darrers anys, en buscar a dividir la societat andorrana: els bons / els dolents, el sector públic / el sector privat, els aprofitats / la resta...
De sistemes de control n’hi ha d’haver però demanem que aquests es facin amb sentit i de manera justa i assenyada.
Consellera general socialdemòcrata