Políticament incorrecte. Aquest és un concepte que em fa gràcia. No entenc com dues paraules poden definir al mateix temps allò que no és ètic i a la vegada fer-les servir per acusar quan algú vol parlar de forma clara.

Per posar un exemple, si qualsevol persona fa alguna cosa totalment legal, que cap llei o reglament prohibeix, però que als ulls de la resta de persones sembla poc entenedor o bé poc adaptat a les normes no escrites de la societat, ràpidament emprem aquesta conjunció de paraules: políticament incorrecte.

Però ara posem la situació inversa. Hi ha un fet que tothom percep que no s’ajusta a la concepció genèrica de normalitat o fins i tot que frega la immoralitat. Però que tothom calla, perquè és un fet tan repetitiu, que veiem que es reprodueix una vegada i una altra i acabem trobant-lo normal i, fins i tot, l’acabem reproduint nosaltres mateixos encara que no el trobem cívic. Però quan algú, amb paraules clares, sense embuts, ho diu públicament, llavors, en aquell moment, tothom dirà o pensarà «m’agrada el que diu però és políticament incorrecte».
Al final és la mateixa definició, ja que si hi pensem bé, a ningú no ens agrada que ens diguin el que no fem correctament encara que ho sapiguem.

Sento haver-me posat filosòfic, però si he començat aquesta opinió amb aquesta introducció és perquè el que estic a punt de dir serà políticament incorrecte per a alguns.
Porto uns sis o set anys seguint la política de forma activa i alguns més de forma més genèrica. I he vist que la política no té res a veure amb la definició que jo mateix m’havia imaginat.

Ingenu de mi, pensava que la política servia per resoldre problemes propis de la societat, mitjançant l’apropament de posicions i idees diverses, que han de permetre arribar a objectius comuns. I per aquest motiu s’escullen els representants que millor faran aquesta tasca.

Però anava molt equivocat. La política no té res a veure amb la meva idea. La política és un galliner on cada gallina -o gall en alguns casos- va en la seva direcció o en la del seu partit. I la meva idea truncada és la mateixa o similar a la de molts joves que avui se senten allunyats de la política. O que fins i tot prefereixen apartar-se d’un dret fonamental com és la democràcia i abstenir-se a l’hora de prendre decisions. I en aquest sentit diré una cosa políticament incorrecte per a algú que representa un partit. I és que us invito a llegir, si teniu l’ocasió, l’article publicat a EL PERIÒDIC D’ANDORRA de la consellera general Sílvia Bonet, titulat La desafecció política.

I sí, l’autora és consellera de l’oposició, no és de DA, però subratllo i faig meves cada una de les seves paraules i sense canviar una coma. Aquestes expliquen una part del perquè els joves cada vegada tendeixen més a l’abstenció. I si puc elogiar altres persones amb ideologies diferents i d’altres partits és perquè encara que en política sigui políticament incorrecte, continuo agafant-me a la meva definició de política conciliadora.

Igual que ho faran o ho farem molts joves amb ideologies diferents, avui dissabte dia 8, a les cinc de la tarda al Parc Central, on buscarem conjuntament el perquè i el com solucionar l’abstenció entre els joves.

Joves de DA