L’Andorra més social
Podria parlar dels casos més suculents del panorama polític andorrà. Mocions de censura que no tenen suport ni del mateix partit que les ha de presentar i que deixen en evidència dos sectors dividits; l’obertura d’una causa judicial per investigar si l’exconsellera Meritxell Mateu hauria pogut cometre delictes de corrupció i que espero que serveixi per netejar el seu nom i si no fos el cas, que la justícia faci el paper que li pertoca amb total llibertat; o fins i tot, parlar de les contínues filtracions en diaris digitals que vulneren reiteradament el secret bancari, fet constituent de delicte, per cert.
Però crec que és hora de canviar de tema i parlar del que malauradament no genera suficient impacte mediàtic, però que en canvi és un pilar bàsic de la nostra societat.
Quan pensem amb Andorra, fins i tot els mateixos andorrans (tothom que resideixi al país), pensem en comerç, en el sector bancari, en el turisme o les muntanyes i l’esquí. Però poques vegades parlem de l’Andorra social.
Aquella Andorra que lluita per les desigualtats, que batalla per ajudar les persones que malauradament la societat ha deixat de costat. I no parlo de l’estructura política, parlo de l’estructura social o associativa.
A Andorra, segons el que he pogut comptar al web d’associacions.ad, entre entitats i federacions de caràcter general, esportiu o estrangeres, hi ha més de 590 associacions, per ser exactes 597, si no m’he descomptat –que podria ser atès l’elevat nombre–. I encara que poguéssim reduir la quantia, sigui per la inactivitat o per l’agrupament d’alguna d’elles en altres associacions, el nombre continuaria sent elevat per un país amb poc més de 78.000 habitants.
Així doncs, podem parlar d’un país social, on m’atreveixo a treure tot el protagonisme als partits polítics –encara que siguin associacions– i els atribueixo el mèrit a totes aquelles persones que, de forma voluntària i altruista, treballen durament i compaginen vida familiar, laboral i associativa.
Associacions com Stop Violències o Som Com Som han esdevingut un referent en l’actualitat per la gran feina que han realitzat i continuen impulsant, però també pel seu savoir faire amb la comunicació per apropar-se més a la gent. Però no són les úniques associacions importants al Principat; tenim la Federació d’Associacions Andorranes de Persones amb Discapacitats o Amida, o l’Associació de Familiars per la Salut Mental, que treballen incansablement per apropar la societat a les inquietuds d’aquells, que de forma mal dita, són discapacitats.
Associacions com l’ADA, el FNJA, l’Assandca o la Federació de Gent Gran del Principat d’Andorra, que sense tractar sobre paper els mateixos temes, en la realitat han d’afrontar una labor transversal.
Citaré textualment una frase que vaig sentir el passat 21 d’octubre a l’acte de presentació dels treballs per l’elaboració del Llibre blanc de la igualtat davant les entitats socials: «Qui representa una dona embarassada, cega, amb càncer, negra i lesbiana?». Al final, totes aquestes associacions estan fent una labor única que espero, sincerament, que no quedi en un no-res, governi qui governi. I desitjo que tots, juntament ,prenguem més consciència de la feina d’aquestes persones.
Però crec que és hora de canviar de tema i parlar del que malauradament no genera suficient impacte mediàtic, però que en canvi és un pilar bàsic de la nostra societat.
Quan pensem amb Andorra, fins i tot els mateixos andorrans (tothom que resideixi al país), pensem en comerç, en el sector bancari, en el turisme o les muntanyes i l’esquí. Però poques vegades parlem de l’Andorra social.
Aquella Andorra que lluita per les desigualtats, que batalla per ajudar les persones que malauradament la societat ha deixat de costat. I no parlo de l’estructura política, parlo de l’estructura social o associativa.
A Andorra, segons el que he pogut comptar al web d’associacions.ad, entre entitats i federacions de caràcter general, esportiu o estrangeres, hi ha més de 590 associacions, per ser exactes 597, si no m’he descomptat –que podria ser atès l’elevat nombre–. I encara que poguéssim reduir la quantia, sigui per la inactivitat o per l’agrupament d’alguna d’elles en altres associacions, el nombre continuaria sent elevat per un país amb poc més de 78.000 habitants.
Així doncs, podem parlar d’un país social, on m’atreveixo a treure tot el protagonisme als partits polítics –encara que siguin associacions– i els atribueixo el mèrit a totes aquelles persones que, de forma voluntària i altruista, treballen durament i compaginen vida familiar, laboral i associativa.
Associacions com Stop Violències o Som Com Som han esdevingut un referent en l’actualitat per la gran feina que han realitzat i continuen impulsant, però també pel seu savoir faire amb la comunicació per apropar-se més a la gent. Però no són les úniques associacions importants al Principat; tenim la Federació d’Associacions Andorranes de Persones amb Discapacitats o Amida, o l’Associació de Familiars per la Salut Mental, que treballen incansablement per apropar la societat a les inquietuds d’aquells, que de forma mal dita, són discapacitats.
Associacions com l’ADA, el FNJA, l’Assandca o la Federació de Gent Gran del Principat d’Andorra, que sense tractar sobre paper els mateixos temes, en la realitat han d’afrontar una labor transversal.
Citaré textualment una frase que vaig sentir el passat 21 d’octubre a l’acte de presentació dels treballs per l’elaboració del Llibre blanc de la igualtat davant les entitats socials: «Qui representa una dona embarassada, cega, amb càncer, negra i lesbiana?». Al final, totes aquestes associacions estan fent una labor única que espero, sincerament, que no quedi en un no-res, governi qui governi. I desitjo que tots, juntament ,prenguem més consciència de la feina d’aquestes persones.