Quan arriben aquestes dates és quan t'adones de la velocitat amb la qual passa el temps. Un dia com avui – l'any passat més concretament- el Cap de Govern feia el tradicional discurs de Cap d'any, aquesta vegada molt marcat per l'Afer BPA, havent estat portada dels mitjans des del març. I aplaudia –cito textualment- la "lliçó de civisme i unitat nacional" amb la que havíem afrontat el desgavell causat per la intervenció del banc.

No sé com serà el discurs d'enguany, però molt em temo que la temàtica ressorgirà, no pas perquè estiguem en la mateixa situació, sinó a raó de les conseqüències mediàtiques de la intervenció que han continuat essent portada de la premsa.

Desitjo sincerament que pel nou any, ja no n'hàgim de parlar més -improbable- i crec que comparteixo l'opinió de molta gent quan dic que n'estic cansat, tant dels comentaris d'una banda com de l'altra (incloent-hi els meus). Per sort aquest tipus de discursos vénen acompanyats de missatges d'esperança, de nous projectes i desitjos.

D'altra banda, aquests dies a les xarxes, als diaris o bé a la televisió podem veure com, qui té un canal per expressar-se, l'empra per difondre els reptes i objectius de cara al nou any –molts d'aquests acaben en un no res, però ara no ve al cas- en canvi, quasi mai fan un resum del què han fet malament o com a mínim del què podrien haver millorat.

Crec que ningú és suficientment curt de gambals, com per exposar públicament una autocrítica, encara que internament es faci. Però sempre hi ha una excepció a la regla i aquesta vegada serè jo (incloent-hi el concepte "curt de gambals").

Aquest any m'exposaré davant els lectors, que per bé o per mal, llegiu els meus articles.

Com és d'esperar no faré un detall de tots els meus errors, atès què no faria honor a la brevetat, sinó que em centraré en els que toquen més directament les meves comeses com a president d'una secció jove.

Si aquesta legislatura ha estat marcada per alguna qüestió, és sense cap dubte per les conseqüències de l'afer BPA i l'apropament a la Unió Europea. I en els dos casos crec que no he actuat de la millor manera.

Pel primer, reconec que m'hi he referit, analitzat i he defensat l'actuació de govern, de forma enferrissada, essent un tema on molts detalls se m'escapen de les mans i segurament no sóc la persona que l'hauria de tractar. En aquest sentit crec que n'he patit les conseqüències, exposant-me a comentaris de persones contràries a la meva opinió - que per cert aprofito l'avinentesa, per dir que he intentat reunir-me amb ells, cara a cara, per poder fer una un debat cordial dels diferents punts de vista, però sempre he rebut negatives a la proposició-.

Ara bé, que reconegui que no ho he fet del tot bé, no vol dir que retiri les meves paraules, sóc, era i seré molt conscient del què dic i escric i si ho he fet, és perquè estava cansat de rebre crítiques constants com a partit sense que ens deixessin defendre'ns.

Pel tema de la Unió Europea, vull entonar un mea culpa. Tinc la responsabilitat com a president d'una secció jove, d'informar i apropar l'acció de govern (sigui el color que sigui) de forma més clara i amena a la ciutadania, però sobre tots als joves; i no ho he fet del tot. Reconec amb sinceritat, que no n'he parlat prou, ni hem fet des de la secció jove difusió dels pros i dels contres del que és i serà un dels temes cabdals per Andorra.

Voldria continuar amb més errors però no em queda suficient espai - sort-. Només acabar reprenent el discurs del cap de Govern i desitjar que continuem escrivint un "nou capítol de la nostra apassionant història col·lectiva".