Els arbres no ens deixen veure el bosc. L’aparició, en algunes botigues, de disfresses per a menors que intenten reproduir patrons adults i sovint, d’un marcat caràcter sexista, ha desencadenat aquest any, a l’Estat espanyol, una intensa polèmica i una onada d’indignació a les xarxes socials, amb la participació de destacats dirigents polítics com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la diputada al Congrés espanyol, Marta Sibina, periodistes com Pepa Bueno o actors com Paco Léon. Han mostrat la seva indignació a causa d’una disfressa d’infermera per a nenes, amb la imatge d’una menor en una postura suggerent. El vestit es ven sota el reclam d’infermera sexi, en quatre talles que van des de l’1 fins als 14 anys. Hi ha un altre vestit del mateix estil, en aquest cas de bombera amb una faldilla de cuir i talons d’agulla.

 La lluita contra el sexisme és un objectiu fonamental, inqüestionable i determinant en qualsevol societat avançada que viu en ple segle XXI. Això no obstant, a les botigues especialitzades en disfresses, la presència de vestits sexis és més aviat escassa perquè encara que les nenes les demanin, els pares no deixen que se les posin. A més, la foto de la disfressa de la nena infermera, objecte de la polèmica, es va fer l’any passat en un basar del barri madrileny de San Blas tot i que ara s’ha escampat com una taca d’oli amb els missatges a Twitter.

Això no ens ha de fer fugir d’estudi i oblidar que l’autèntic problema amb les disfresses és la submissió de la dona i la preponderància de l’home. El número u en vendes entre les nenes segueix sent les disfresses de princeses de Disney i els vestits d’època. Entre els nois destaquen els vestits de superherois i els que van acompanyats d’algun tipus d’arma -policia, vaquer, pistola o bomber amb destral incorporada-, com un exponent rotund del masclisme que continua tan arrelat i present en la nostra societat. Nens vestits d’astronautes, metges, o professions i nenes que van amb disfresses d’infermera, animadora o de pastoreta i, al darrere de la roba, s’amaga una violència simbòlica que sorgeix del rol dominant de l’home i la dependència de la dona.
Estem molt equivocats si pensem que aquests estereotips que fan perviure la idea de la dona submisa o objecte siguin una cosa del passat, d’altres segles. I justament ara, quan el tema de les disfresses coincideix amb dues notícies: la plataforma Steam Greenlight ha donat llum verda al videojoc masclista Feminazi The Triggering i la cadena de restaurants de menjar ràpid Hooters obrirà un local a Catalunya. Totes les cambreres -només hi poden treballar dones- van lleugeres de roba i amb un escot generós, fet que fa temps que aixeca crítiques sobre el masclisme de l’empresa.

Sense anar més lluny, la mateixa cadena es defineix al seu web oficial com a brestaurant, que és la barreja dels dos conceptes breast (pits) i restaurant. L’actor Dani Mateo, analitzant l’obertura d’aquest restaurant al programa El intermedio, va dir que “les cambreres van vestides amb pantalonets curts i samarretes de les seves germanes petites” i que “és tan masclista que el llibre de reclamacions no està en el local sinó a l’Institut de la Dona”.

 L’arribada de la cadena també ha desfermat la caixa dels trons a les xarxes socials. Aclaparat per les nombroses crítiques rebudes, el director general d'expansió de la companyia a Espanya i Portugal, Julio Arias, afirma que Hooters accepta ara dones amb tot tipus de físics, i que les cambreres podran escollir entre l'uniforme més extremat -samarreta escotada, pantalons curts i unes malles de color carn a sota- i un xandall. I tot aquest enrenou a les portes del Carnaval mentre vaig pensant si em  disfresso de lluitador de sumo (n’hi ha un d’inflable) perquè tot el que em proposen a la botiga ho podria dur perfectament en un ball de disfresses organitzat per l’Opus Dei.

 Tenen vestits de vampir, nadó amb biberó, pirates, indi (ja el faig cada dia), nan del bosc, Darth Vader, caçafantasma (m’hauria de caçar a mi mateix) o Super Mario Bros, que segons diu el dependent és la que més venen. No en tenen de policia seductor o de llenyataire salvaprinceses. És quan aprofito per demanar-li pel sexisme en les disfresses i m’obsequia amb un panegíric sobre la igualtat, el respecte a les dones i, com a mostra, m’ensenya un vestit d’Alícia al país de les meravelles amb una faldilla que deu arribar als turmells. Culpa els que venen disfresses per catàleg i els basars xinesos de ser els responsables de fomentar les diferències entre nens i nenes.
Acabo de fer la volta al local i em fixo en la disfressa infantil número 3079 que és una porqueta i la 3080 que és un porquet. Li dic que són idèntiques.
- Noooo!!! Em respon amb decisió.
- I, aleshores, on és la diferència?
- Fixi’s, la de la nena porta un davantal.