Memòries
En una època en què, per escriure un llibre, cal ser qualsevol cosa menys escriptor, en què tots troben editorial i es venen els de youtubers, cuiners, toreros, vedets, concursants de realities, cuiners o presentadors encara que a l’hora de firmar una dedicatòria el dia de Sant Jordi diguin «me s’ha caigut el retolador», és un plaer descobrir una joia com Alcanadre de Joan Peruga, prosa de traca i mocador, que va directa a la vena. Una perla en un món amb molta morralla sobretot quan es tracta d’escriure sobre els records. El famós i el seu negre, no el del WhatsApp sinó el redactor, acostumen a perpetrar un volum en el qual el protagonista va separar les aigües del Mar Roig, va vèncer per KO en el primer assalt Mike Tyson, va explicar a una tortuga el Codi Penal i va detectar els efectes gravitacionals sobre els cossos del cinturó de Kuiper.
Les proeses són impressionats. Peter Biskind, biògraf de l’actor Warren Beatty, afirma que l’estrella de Hollywood se’n va anar al llit amb 12.775 dones, més que Julio Iglesias i Papuchi junts. Sorprèn que algú tan estricte amb la comptabilitat, s’equivoqués a la darrera cerimònia dels Òscar i atribuís el premi de la millor pel·lícula a l’ensucrada La, la Land quan el guardó era per a Moonlight. La biografia de Norma Duval és una hagiografia titulada Una vida de espectáculo i està tan mal escrita que en l’acte de presentació que, normalment és un cant apologètic amb consumidors de canapès, amics i familiars, l’escriptor Luis María Ansón va dir que «l’adjectivació és discreta i que hi ha evidents errors sintàctics». D’altres aprofiten per passar comptes, com l’actor Alfredo Landa que va estar a punt d’haver-se d’exiliar a Síria després de qualificar a Alfredo el grande, vida de un cómico, el productor José Luis Dibildos d’«estafador professional», i les actrius Gracita Morales de «despòtica» i Josele Román de «drogoaddicta».
Landa va explicar que no parlava malament de la gent, sinó que tan sols constatava la realitat del món de l’espectacle. I el volum ha tingut unes vendes espectaculars en un moment en què les xarxes socials tenen més influència en els rànquings de llibres que l’opinió dels crítics. Tots sabem que Menéame, Forocoches i Siri sempre diuen la veritat en aquests temps de mixologia viral on Alcanadre és una rara avis per la seva sensibilitat, les descripcions precises i precioses, els amors de joventut, el seminari els sentiments, els amics o les tardes de diumenge. En Peruga és discret, afable i proper; contràriament als «famosos que són com les flors, molt decoratius» com deia la periodista nord-americana Elsa Maxwell. I a més, venen i cobren una fortuna.
Al matrimoni Obama els pagaran 61 milions de dòlars per escriure les seves memòries i a la bleda d’Ivanka Trump, 26 per un llibre que es titularà Dones que treballen, com si aquestes fossin una espècie en vies d’extinció com el Bulimulus eschariferus o el Loxops coccineus. L’únic positiu és que la filla del president dels Estats Units ha dit que donarà els diners a obres de caritat. Tot és una façana perquè les frases que hi ha en el seu mur de Facebook com «atrevir-se a avançar», o «allibera la teva força interior» no van dirigides precisament a l’estibadora d’Algesires que vol treballar d’aquesta feina i encara que la llei l’empari, no la deixen o a l’hostessa del torneig de tennis de Barcelona a la qual feien anar amb faldilleta curta i samarreta tot i que la temperatura fos de vuit graus i que, després de denunciar-ho a El matí de Catalunya Ràdio, l’empresa que la contractava ja ha dit que no la tornaria a agafar.
Així que aquesta Ivanka, autodenominada com a feminista en una conferència a Alemanya, diu que treballa –segons ella–, per la igualtat de la dona mentre penja fotos a la xarxa en les qual surt treballant a la Casa Blanca amb el seu fill més petit als braços, i publica el seu segon llibre. El primer era La targeta Trump. Quan firmi llibres, les cues seran espectaculars. Quan l’escriptor Fernando Sánchez Dragó va veure que la seva cua (la de signar llibres) anava perdent pistonada es va començar a preocupar per l’altre. D’aquesta manera, comercialitza unes pastilles que es diuen «Homo Erectus» i que no serveixen precisament per escriure dret com Lewis Carrol, Nabókov o Hemingway.
Segons Sánchez Dragó li permeten tenir, als seus 80 anys, uns nivells de testosterona com un jove de 17 i ser un Céline en l’escriptura i un Sandokan al llit. Ja li agradaria arribar a la sola de la sabata del primer i pel que fa al segon millor no intentar, a la seva edat el salt del tigre. Sobretot si la plataforma de llançament és un moble d’una marca sueca.
Periodista
Les proeses són impressionats. Peter Biskind, biògraf de l’actor Warren Beatty, afirma que l’estrella de Hollywood se’n va anar al llit amb 12.775 dones, més que Julio Iglesias i Papuchi junts. Sorprèn que algú tan estricte amb la comptabilitat, s’equivoqués a la darrera cerimònia dels Òscar i atribuís el premi de la millor pel·lícula a l’ensucrada La, la Land quan el guardó era per a Moonlight. La biografia de Norma Duval és una hagiografia titulada Una vida de espectáculo i està tan mal escrita que en l’acte de presentació que, normalment és un cant apologètic amb consumidors de canapès, amics i familiars, l’escriptor Luis María Ansón va dir que «l’adjectivació és discreta i que hi ha evidents errors sintàctics». D’altres aprofiten per passar comptes, com l’actor Alfredo Landa que va estar a punt d’haver-se d’exiliar a Síria després de qualificar a Alfredo el grande, vida de un cómico, el productor José Luis Dibildos d’«estafador professional», i les actrius Gracita Morales de «despòtica» i Josele Román de «drogoaddicta».
Landa va explicar que no parlava malament de la gent, sinó que tan sols constatava la realitat del món de l’espectacle. I el volum ha tingut unes vendes espectaculars en un moment en què les xarxes socials tenen més influència en els rànquings de llibres que l’opinió dels crítics. Tots sabem que Menéame, Forocoches i Siri sempre diuen la veritat en aquests temps de mixologia viral on Alcanadre és una rara avis per la seva sensibilitat, les descripcions precises i precioses, els amors de joventut, el seminari els sentiments, els amics o les tardes de diumenge. En Peruga és discret, afable i proper; contràriament als «famosos que són com les flors, molt decoratius» com deia la periodista nord-americana Elsa Maxwell. I a més, venen i cobren una fortuna.
Al matrimoni Obama els pagaran 61 milions de dòlars per escriure les seves memòries i a la bleda d’Ivanka Trump, 26 per un llibre que es titularà Dones que treballen, com si aquestes fossin una espècie en vies d’extinció com el Bulimulus eschariferus o el Loxops coccineus. L’únic positiu és que la filla del president dels Estats Units ha dit que donarà els diners a obres de caritat. Tot és una façana perquè les frases que hi ha en el seu mur de Facebook com «atrevir-se a avançar», o «allibera la teva força interior» no van dirigides precisament a l’estibadora d’Algesires que vol treballar d’aquesta feina i encara que la llei l’empari, no la deixen o a l’hostessa del torneig de tennis de Barcelona a la qual feien anar amb faldilleta curta i samarreta tot i que la temperatura fos de vuit graus i que, després de denunciar-ho a El matí de Catalunya Ràdio, l’empresa que la contractava ja ha dit que no la tornaria a agafar.
Així que aquesta Ivanka, autodenominada com a feminista en una conferència a Alemanya, diu que treballa –segons ella–, per la igualtat de la dona mentre penja fotos a la xarxa en les qual surt treballant a la Casa Blanca amb el seu fill més petit als braços, i publica el seu segon llibre. El primer era La targeta Trump. Quan firmi llibres, les cues seran espectaculars. Quan l’escriptor Fernando Sánchez Dragó va veure que la seva cua (la de signar llibres) anava perdent pistonada es va començar a preocupar per l’altre. D’aquesta manera, comercialitza unes pastilles que es diuen «Homo Erectus» i que no serveixen precisament per escriure dret com Lewis Carrol, Nabókov o Hemingway.
Segons Sánchez Dragó li permeten tenir, als seus 80 anys, uns nivells de testosterona com un jove de 17 i ser un Céline en l’escriptura i un Sandokan al llit. Ja li agradaria arribar a la sola de la sabata del primer i pel que fa al segon millor no intentar, a la seva edat el salt del tigre. Sobretot si la plataforma de llançament és un moble d’una marca sueca.
Periodista