Meritxell Prat Periodista

Els lectors de la majoria de mitjans del país es van llevar dimarts sabent que la Policia havia detingut tres homes per «agressions en l’àmbit familiar». Una frase que segurament no els sona estranya. És una notícia que es repeteix gairebé cada setmana, amb més o menys rellevància a l’hora de sortir publicada. Doncs bé, no sé si ho saben però cada dilluns el cos de policia publica a la seva pàgina web (www.policia.ad, accessible per a tots aquells que hi estiguin interessats) el balanç setmanal de detencions. I allí, els periodistes ens trobem amb la llista de conductors beguts que han acabat a les dependències policials, turistes i residents arrestats per furts, possessió d’estupefaents, per baralles, desordres públics o per desobediència a les autoritats. I voilà, al final també hi tenim el recull de detinguts per maltractaments en l’àmbit domèstic.
El més trist de tot és que cada setmana es queda en això: en un número. Perquè per molt que reiteradament ens entestem a preguntar a la Policia perquè ens doni detalls d’aquests casos la resposta que rebem sempre és la mateixa: d’aquest tema no donarem més informació. Com a màxim arribem a saber, en algun cas, si són matrimoni, si és l’exparella o si fins i tot hi ha algun menor pel mig.
Una situació que m’indigna profundament. Com podem tractar una cosa tan greu com la violència de gènere simplement a través d’una llista, d’un número de detinguts i quedar-nos tant amples? Arreu del món es fan campanyes perquè les dones perdin la por a denunciar (a Andorra també), perquè s’acabi amb un tabú que l’única cosa que ha portat ha estat ferides físiques i psicològiques que ningú hauria de patir i en els pitjors casos la mort. Poca broma.
Des del meu punt de vista la manera de tractar aquestes detencions només contribueix a normalitzar uns fets que de normals no en tenen res. No pot ser que ningú vagi més enllà. No parlo d’assenyalar ningú amb noms i cognoms. Ni molt menys. Però sí que penso que caldria replantejar-nos la manera de tractar aquesta informació, tant des dels mitjans com des de la Policia o fins i tot el Govern. De què serveix fer actes contra la violència de gènere, engegar campanyes per trencar el silenci si després, cada setmana, ens trobem els «maltractaments en l’àmbit domèstic» o les «agressions en l’àmbit familiar» com una detenció més i de la qual no es vol parlar? Amagar el problema no fa que desaparegui.
I l’excusa que el país és petit i ens coneixem tots en aquest cas no pot servir. No podem seguir fent veure que al Principat hi ha xacres que no existeixen. Com a periodistes tenim dret a informar i els ciutadans tenen dret a saber què passa. Tractant la qüestió des del respecte més absolut i garantint la protecció de les víctimes, això sempre. Però al final les coses s’han de dir pel seu nom. I no ens podem permetre, si volem acabar amb la violència de gènere, que aquests casos segueixin sent un número en un balanç setmanal de detencions de la policia.